AINA ALTIMIRA
audiovisuals
OFF(SORTIDES)
FESTIVAL PNORÀMIC(Rocaumbert)
ULTIMA THULE - LA COLONITZACIÓ DE L'ESPAI
En aquesta edició del Festival Panoràmic, es centren en la lluna en el 50è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna.
Aquesta exposició es deivideix en moltes exposicions en 8 llocs diferents: el Cinema Edison, l'Espai d'Arts. La Miranda, Nau Dents de Serra, Nau B1, CAM - Centre d'Arts en Moviment, La Tèrmica, Plaça dels Recanvis, Museu de Ciències Naturals i el Museu de Granollers.
En la nau central, la Dents de Serra trobem 3 exposicions:
-
Moon Projecte: Comissaris Andrés Hispano i Fèlix Pérez.
Les imatges d'aquesta mostra es basen en dibuixos al llarg de la història sobre la lluna, pintures, esquemes científics, fotos, fotogrames de pel·lícules,... L'exposició és un recorregut de l'imaginari que se n'ha creat al llarg de la història.
-
Le cose que si vedono in cielo: Comissaria Ilaria Campioli
És una mostra de fotollibres. A través d'una selecció de llibres de fotografia recents, l'exhibició intenta transmetre la poderosa sensibilitat mostrada sobre els següents temes en la fotografia contemporània: l'home ha observat els cels, n'ha examinat el significat per crear cosmogonies, models i representacions en les quals la humanitat pugui trobar el seu lloc. Fins a quin punt les primeres imatges de la Terra fetes des de l'espai han inlfuït en la nostra imaginació que se'ns envien diàriament des de satèl·lits orbitant o estacions espacials?
-
Les llunes dels astrònoms: representacions des de 1610 a 1910: Comissaria Lourdes Delgado
Des de la invenció del telescopi la lluna ha estat observada pels astrònoms. Són imatges científiques amb la intenció de transmetre informació. No obstant això, es poden analitzar segons períodes, convencions, ideologies i canvis socials i tecnològics. L'exposició comença amb dibuixos de Galileu Galilei el 1610 i acaba el 1910 quan l'Observatori de París va publicar l'Atlas photographique de la lune de Maurici Loewy i Pierre Henri Puiseux, una selecció de fotogravats que per valor documental associat a la fotografia i la qualitat de les imatges es va mantenir inigualable fins a la dècada dels anys 60.
-
A la Tèrmica trobem l'exposició Transelenita de Marcel·lí Antúnez:
L'abril del 2003 Antúnez va poder realitzar 25 paràboles en el marc de dos vols parabòlics fets a la Ciutat de les Estrelles, a 50Km de Moscou.
A partir d'aquesta experiència va sorgir el projecte de Transpèrmia en el qual es pot veure interès per contruir relats a partir de viatges mítics. Aquesta mostra ens proposa un viatge on veurem diversos audiovisuals en format d'instal·lació interactiva, realitzats per Antúnez a llarg de la seva trajectòria com ara Selenita (2015), Transpermia (203/2004), Tantal (2004) o HIPNOTOC (1998/2008) i d'altres produïts per al Festival Panoràmic.
TRANSPERMIA:
Fent servir l’Estació Espacial com a metàfora, Marcel·lí Antúnez desenvolupa un acció híbrida que alterna la performance, el concert i la conferència i que s’estructura en diferents mòduls. Durant la presentació, Antúnez vesteix el seu Dreskeleton i amb ell s'ampleja la veu, activa i modula els sons i controla les dues pel·lícules que es projecten. Al primer mòdul es presenten alguns aspectes formals que caracteritzen l’obra de Marcel·lí com ara els Fleshbots, els Dreskeletons, les Biometries o la Sistematúrgia. El segon mòdul repassa els temes recurrents de la seva obra. El mòdul tres ensenya el resultat del projecte Dèdal a la Ciutat de les Estrelles de la Federació Russa així com les micro-performances realitzades durant períodes de microgravetat, com per exemple l’experiment del bodybot Réquiem i les interaccions entre el dreskeleton, el softbot i les imatges interactives. L’últim mòdul presenta la teoria de la Transpermia, Marcel·lí descriu la seva Utopia a traves de alguns dels seus prototips:
-
Interfície, nous dispositius per a intervenir i percebre el món
-
Robots, les màquines com metàfores de la vida
-
Identitats Efímeres, estats transitoris de corporalitat per adquirir noves formes de coneixement.
-
Noves formes de Creació, models d’activitat a la Utopia Transpèrmica.
-
A l'Espai d'Arts trobem l'exposició: The Afronauts de Cristina de Middel:
L'any 1964, Zàmbia va llançar el seu primer programa espacial. El seu objectiu era enviar dotze astronautes i deu gats a la lluna, i superar així el repte que van marcar els Estats Units i la Unió Soviètica en plena cursa espacial. Només uns pocs optimistes van donar suport a l'ambiciosa iniciativa d'Edward Makuka, un professor de secundària zambià que estava al comandament del projecte. L'ajuda econòmica mai va arribar, les Nacions Unides va denegar-hi el suport i una de les astronautes, una nena de 16 anys que va quedar embarassada, va haver d'abandonar. Així és com l'heroica inicitativa es va convertir en un exòtic episodi de la història africana, envoltat de guerres, violència, sequeres i fam.
The Afronauts està basat en la documentació d'un somni impossible que només viu a les imatges. Basant-se en aquesta increïble però certa notícia de fa 50 anys, Cristina de Middel, va reconstruir les escenes que podrien haver-la documentat llavors i en reforça la veracitat afegint-hi la càrrega personal fruit de la seva imaginació.
MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
El dimecres 5 de juny, vam anar a fer una visista al MNAC. Allà vam fer una visita que incloía obres del romànic, el gòtic i el segle XX.
Vam començar pel romànic i vam veure diverses obres, com per exemple els frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll, i els vam comparar amb altres frescos de la zona. També la Majestat Batlló, també comparant-la amb una altra creu. Del gòtic vam veure diversos quadres i del segle XX, una escultura guanyadora d'un premi.
La visita em va agradar moltíssim, ja que vam poder veure obres que ja havíem estudiat, i entre tots les vam poder comentar i analitzar, fent més dinàmica la visita. Vam recordar moltes coses i vam posar a proba els nostres coneixments.
CERCLE ARTÍSTIC DE SANT LLUC(Barcelona)
Dilluns 3 juny, vam fer una sortida per l'assignatura de dib uix artístic. Vam poder anar al Cercle artístic de Sant Lluc a Barcelona per poder dibuixar el nu d'una model al natural. Vam estar tots dins d'una sala, fent dibuixos de 15, 10 i 5 minuts tant a llapis com a carbonet. Especialment em va agradar que la model no tingués un cos 100% normatiu ja que vam poder dibuixar altres tipus de cos.
La veritat és que em va agradar molt la sortida, vam treballar i dibuixar moltíssim i personalment vaig aprendre molt. Enacara que es va fer una mica llarg i cansat ja que vam estar dibuixant 4 hores.
NO EM VA FER JOAN BROSSA(Museu de Granollers)
El divendres 3 maig, vam poder assistir a una exposició al Museu de Granollers. Aquesta es tracatava d'una instal·lació sonora. Els autors reintepretaven uns textos de Joan Brossa, i aconseguien fer un paissatge sonor. Aquesta obra ha estat feta per Laia Torrents i Roger Aixut, per això el títol de "No em va fer Joan Brossa".
Personalment em va encantar, crec que tots vam quedar igual de sorpresos. A part de ser visualment increïble, causava molt efecte tots els sons en directe, jugant amb les llums, els sons forts i fluixos i els colors. Crec que és una obra fora del comú, em va semblar brutal.
TOULOUSE-LAOUTREC(Caixafòrum)
El dimecres 9 de gener vam anar al caixafòrum per veure una exposisió osbre Toulouse-Lautrec.
Vam fer una visita guiada amb sales ambientades en l'època, amb música de fons per acabar de donar ambient.
El que més em va cridar l'atenció de Toulouse era que pintava fent crítica d'allò que no li agradava, de manera satítica i pintant la realitat que aqueslla épovca s'amagava.
Per exemple, molts dels seus quadres es reien de la classe burgesa, o a tot arreu hi sortien ballarines del can can, prostitutes, personatges coneguts, ens mostrava el paper de les dones en la societat...
L'obra que més me va cridar l'atenció van ser 3 quadres, un vermell, un blanc i un negre.
MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona)
El Dilluns de Desembre vam anar al MACBA, allà vam fer una visita a l'exposició de Jaume Plensa d'una manera molt diferent.
Quan vam arribar, els dos guíes ens van donar uns antifassos i ens van explicar que ens guiaríen amb un so. Tots amb els ulls tapats vam anar circulant pel museu i per l'exposició (sense saber-ho) guiats per aquell so. Quan vam arribar a la part exterior de l'exposició ens vam treure els antifassos i vam estar comentant l'experiència.
Més tard, la nostra guía ens va donar uns auriculars amb els que ens anava diant el que haviem de fer, visitar la exposició sentint les parets, els racons... Al final de tot vam haver de anar al lloc que més ens hagués agradat i pensar amb els ulls tancats. Ens vam adonar que vam passar pel mig de les obres, tocant-les.
Va ser una visita molt diferent i entretinguda, la vaig disfrutar moltíssim.
JARDINS MOSSÈN COSTAI LLOBERA (Montjuïc)
El dia vam anar amb les professores de dibuix als Jardins de cactus de Montjuïc. Allà vam poder gaudir de les vistes, la vegetació i del dibuix. Ja que vam haber de triar dos encuadram,ents per dibuixar-los. Un pla general i un primer pla.
La veritat és que va estar molt bé, encara que no vam poder acabar-los, jo vaig gaudir molt d'aquell moment.
el passat dijous 18 d'octubre, van anar al MNAC. Allà ens va rebre la Laia. Amb ella vam fer una visita de gènere de tres obres en les que vam poder adonar-nos i criticar el paper de la dona en l'art.
La primera obra que vam veure va ser la Mort de la Cleopatra de Damià Campeny i Estrany del 1804, al seu costat Lucrècia morta del mateix artista. Desprès d'observar-les durant un moment, vam comentar el que veiem, qui podien ser elles dues i que els havia passat. Un cop vam donar la nostra opinió, ella ens va explicar les escultures; i per grups vam buscar i explicar als companys els conceptes que ella ens va dir. Un cop ja sabiem més sobre les obres les vam tornar a mirar un darrer cop.
Després d'això ens va mostrar Vittoria Colonna. Vam fer el mateix, aportar el que creiem que representava. Entre tots vam acabar descobrint que la noia qude hi havia representada era una escriptora,molt segura de si mateixa la qual va escriure el llibre que estav assenylalant. Un acte poc comú en el renaixement. Un cop fet això la Laia ens va donar còpies d'aquell cuadre, i sobre ell vam fer "memes" sobre feminisme. Em va agradar moltíssim.
Per últim, ens va mostrar el quadre de Carmen Bestian, vam fer el mateix i per acabar vam fer un devat, entre els que estaven a favor i els que estaven ficticiament en contra de que aquell quadre es mantingues al museu exposat.
La visita em va agradar molt, va ser molt entretinguda i interessant, i el fet de que s'enfoqués a les dones em va agadar moltíssim. l'unic que em va fallar va ser el fet de que encara que la laia va esmentar que només l'1% de les obres eren fetes per dones i el que això signbificava, les tres obres (encara que les protagonistes eren dones des de un altre punt de vista) cap estava feta per una dona, per tant totes estaven fetes a través de la mirada masculina.
El passat dimarts 15 d'octubre, van poder assistir a una visita guiada pel MEAM, concretament, la exposició permanent d'Art Figuratiu Contemporani i la exposició de Realisme Japonés Contemporani.
En la primera s'exposaven obres molt divereses, tnat escultures com pintures, de diferents artistes espanyols que encara avui en dia es troben en aquest món. La guía ens va explicar i vam poder percebre també, la diferencia entre l'hiperrealisme i el realisme.
En la segona trobavem pintures hiperrealistes japonenes dels segles XX i XXI dels artistes amb més renom en aquest camp. Vam poder apreciar el nivell de detall, dedicació i espiritualitat que teníen aquestes obres, i també la intencionalitat amb la que les feien. A més ens van explicar la fusió que aquests artistes van fer amb la pintura clássica europea: fussionant tècnicniques, formalitats i objectes típics de la pintura clàssica europea (bodegó, els vestits de època, ceràmiques, la pintura a l'oli...) amb models, objectes, paissatges i espiritualitat japoneses.
Personalement, vais gaudir mes de la primera, ja que a mi m'agrada més el realisme que l'hiperrealisme. Encara que l'aprecío molt pel nivell de tècnica i paciencia que requereix, el realisme conté el toc personal de l'artista, amb les pinzellades, les "imperfeccions" i les zones menys treballades. Són més expressives i les disfruto més.
Després d'aquesta visita vam tenir temps per poder dibuixar alguna cosa del Museu, ja los una escultura, pintura o alguna zona d'aquest. I més tard vam anar fins la Catedral del Mar per Fer un alteró dibuix, aquest cop de prespectiva.
Divendres 5 d'octubre, van poder assistir a una obra de teatre de La Virgueria titulada El pes del plom al tetare Ponent. Aquesta tractava sobre la compra-venda d'armes en l'actualitat. Dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín i interpretada per Patrícia Bargalló, Isak Férriz, Marina Fita i Jose Pérez Ocaña.
L'obra tractava la història de dos parelles, cadascuna vivia la venda d'armes des de punts de vista contràris. La primera, una periodista i la seva parella. Ella havia d'entrevistar-lo per treball, això la va portar a obsessionar-se amb el seu cas, fins i tot portant-la a la mort. La segona, un empresari d'armes i la seva parella.
Una obra dura en la que vam poder veure diferents realitats.
L'escenografia es composava per dos piles de caixes, en les que es projectaven videos i fotos. També jugava un paper important la Llum, el fum per ambientar i una banyera plena de bales situada a la dreta.
L'obra em va agradar molt, ja que els actors i les actrius ens van aconseguir transmetre molt, també jugant amb els cambis temporals.
Després de la representació, els actors directors i organitzadors ens van explicar la situación actual de la guerra i la repercusió de la venda d'armes juntament amb les lluites contra aquesta que s'han fet.
El passat dimecres 26 de setembre, els alumnes de batxillerat artístic de l'INS Celestí Bellera vam poder assistir a una visita un tant diferent al Museu de Granollers. Allà vam poder gaudir de la metodología diferent de la Marta Galàn.
Primer de tot, ella ens va propasar una activitat, que sense saber-ho, sería una performance. Ella ens va demasnar que cadascú s'apropès a una taula que hi hacia devane del grup. Allà hauríem de deixar alguna cosa que poressim a sobre, com va dir ella "de la vida". Tots ens van anar aixecant i ordenadament i ama música tranquila de Fons vas anar desarrollant l'activitat. Un cop acabada, toda la taula es va ampler d'objetes disposats aleatòriament.
Aleshores, les persones que vulguessin van poder sortir devant de tots amb un c artell que posès un pensament, una paraula, una frase que ells haguessin pensat quan van haber de despendres dels seus objectes. La veritat és que aquella part, per a mí, va ser molt emocionnat ja que tots els voluntaris es van obrir molt sincerament.
Desprès, 4 voluntaris van ordenar de diferent manresa aquells objectes, odenat-los per grups de colors; i un cop fet això vam sortir més alumnes amb cartells que posaven coses que creiem que feien falta a l'hora de dur a treme una performance. Jo vaig escriure "reflexió". La veritat és que aquesta activitat em va semblar molt bonica, i la vaig gaudir molt.
Mes tard vas visitar el museu en grups, vam haber de triar una obra i analitzar-la en tres àmbits: experiència, realitat i representació; per desprès, amb ajuda de la Marta poder idear una pràctica performativa per poder fer que la gent entenguès aquella obra millor, de manera diferent.
Jo i una companya vam triar l'obra Bufades de Ignasi Aballí. Nosaltres la vam analitzar i interpretar així:
-
Experiència: en el primer quadre, l'autor veu la vida de manera clara, feliz, tranquila. En el según, es complica ja que utiliza mas pols i enfosque el quadre. En l'últim, ens transmite esperança, i la posibilitan de triar diversas sordides.
-
Realitat: feta a Barcelona el 1998.
-
Representació: paper gruixut I pòls, estàn emmarcats. Fets projectant la pòls en llocs concrets i retirant-la buifant en altres.
