top of page

CINEMA (anàlisi)

Mientras dure la guerra

Fitxa tècnica:

Títol: Mientras dure la guerra
Nacionalitat: Espanya

Any de producció: 2018
Empresa productora: Movistar+
Director: Alejandro Amenábar 
Guió: Alejandro Amenábar i Alejandro Hernández
Música: Alejandro Amenábar 
Estrena: 28 de Octubre de 2019
Gènere: Basat en Fets Reals, Drama, Històric
Duració: 107 minuts

Sinopsis: L'autor Miguel de Unamuno decideix donar suport al cop d'estat del 18 de juliol. És immediatament tret de la seva posició com a rector a la Universitat de Salamanca pel Govern de la Segona República Espanyola. Mentrestant, el bàndol republicà aconsegueix prendre el control de Salamanca, i el General Francisco Franco mou la seva seu a la ciutat. Alguns companys d'Unamuno són empresonats i, creient que pot tenir la influència per alliberar innocents, es dirigeix al palau de Franco, decidit a demanar-li clemència. Ell es veu durant tota la pel·lícula en una lluita interna de valors i moral. 

Context: Estiu de 1936, just després de l'alçament de Francisco Franco per parar la II República espanyola i quan declaren l'estat de guerra a Salamanca.
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte del 1936 al 1939 de forces polítiques per la lluita de poder a Espanya. Espanya es va dividir en el bàndol republicà i el bàndol dels sublevats. Ens situem també anys abans del començament de la Segona Guerra Mundial, ocorreguda entre el 1939 i el 1945.

Opinió personal:

Em va agradar moltíssim aquesta pel·lícula. En primer lloc em va sorprendre que es tractés la guerra civil sense cap escena de guerra com a tal i sense centrar-se en la lluita armada però si en la de valors, la cultural i la repressió. Personalment un dels meus gèneres preferits és l'històric així que vaig poder gaudir molt aprenent com va ser aquest inici de guerra a Salamanca i com va ser la lluita interna d'Unamuno. En tractar-se d'un tema tan present en tots nosaltres i tan sensible em vaig poder emocionar en diverses escenes de la pel·lícula. 
Pel que fa als temes més tècnics i visuals, penso que és una pel·lícula molt atractiva, i amb un tractament del color molt amable. A més, molts plans em van semblar boníssim i impressionants.

Yesterday 

Fitxa tècnica:

Títol: Yesterday
Nacionalitat: Regne Unit
Any de producció: 2018
Empresa productora: Working Title Films
Distribució: Universal Studios
Director: Danny Boyle
Productors: Bernie Bellew, Tim Bevan, Danny Boyle, Richard Curtis, Eric Fellner, Matthew James Wikinson
Guió: Richard Curtis
Música: Daniel Permberton
Estrena: 28 de juny de 2019
Gènere: Musical, comedia, drama i ucronia (caracteritza perquè la trama transcorre en un món desenvolupat a partir d'un punt en el passat en el qual algun esdeveniment va succeir de forma diferent a com va passar en realitat)
Duració: 116 minuts

Sinopsis: Jack Malik és un jove músic la carrera només sap de fracassos, i que per guanyar-se la vida treballa com a reposador en uns magatzems. Fins que un dia, després d'un atropellament a causa d'una apagada elèctrica a nivell mundial, s'assabenta que el The Beatles, ha desaparegut per complet de la història: ningú recorda els seus temes, ni a seus integrants i ni tan sols existeix cap informació a internet. Tots desconeixen ara a el grup musical més cèlebre de el segle XX. Tots menys Jack, qui a més és l'únic que interpreta les seves cançons.
El protagonista decideix treure-li profit, fent passar les composicions dels Beatles com si fossin seves, i així poder crear per fi una reeixida carrera de músic i fer que aquestes cançons no caiguin en l'oblit. La seva vida dóna un gir, de ser un artista frustrat a un avassallador fenomen musical a tot el planeta, en l'era de YouTube i xarxes socials, emprenent gires multitudinàries i aconseguint la idolatria de milions de persones.
No obstant això, enmig de tota aquesta bogeria, Jack es veu enfrontat a conflictes amb la indústria musical i alguns problemes sentimentals, sobretot quan Ellie, la seva amiga -i primera manager li confessa que està enamorada d'ell. És a partir d'aquí que el protagonista haurà d'optar entre l'amor i l'èxit.

Context: La pel·lícula està feta i ambientada en el present però el tema principal és de la música del segle XX.
El segle XX es caracteritza per:
Ciència i tecnologia: teoria de la relativitat, la mecànica quàntica, exploració de l'espai, l'home a la lluna, televisió, telèfon, informàtica, internet i descobriment de la penicil·lina.
Guerres i política: Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (1949) i a Cuba (1959), Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), Guerra Civil espanyola (1936 - 1939) i subsegüent dictadura denominada franquisme (1939-1975), Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), Descolonització d'Àfrica, Conflicte araboisraelià, Guerra del Vietnam (1954-1975), Transició democràtica a Espanya a partir del 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els estatuts d'autonomia (Catalunya (1979), País Valencià (1982), Balears (1983) ), Unió Europea, Caiguda de l'URSS i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya, Guerra del Golf (1991), Guerra dels Balcans (1991-2001).
Desastres: Epidèmia de grip de 1918, Desastre nuclear de Txernòbil, La Sida causa milions de morts, Tot i les millores tecnològiques, en començar el segle XXI, gran part de la humanitat continua vivint en la pobresa.

Estereotips de la pel·lícula:

  • Noi, noia que es coneixen i s'enamoren.

  • Noia guapa, moderna que està amb un noi però acaba ajuntant-se amb el protagonista.

  • Dona poderosa que és antipàtica i sense empatía. 

  • Manager que vol canviar l'aparença del cantant.

  • També trenca esteriotips posant un home "normal" d'origen indi que es fa famós per la seva veu.

Opinió personal:

M'ha agradat en general la pel·lícula, m'ha semblat original tractar un grup tant famós i universal com Els Beatles creant una història completament diferent. Tot i això em va sorprendre que fos així i no una pel·líicula on s'expliqués l'origen del grup, ja que aquest tipus em semblen més interessants. M'Ha agradat molt com han introduït les cançons dins la pel·licúla encara que pel meu gust faltava una cançó sencera cantada pel protagonista al concert final. També m'ha agradat com ha introduït al membre del grup John Lennon.

Tema estereotips crec que n'hi ha bastants cosa que em desagrada; encara que trenquen amb la idea d'èxit d'home blanc i ric, segueixen mantenint l'estereotip de noia guapa, prima i professora enamorada del protagonista i la de dona poderosa, sense empatia i manaire com a dolenta de la història.   

bottom of page