AINA ALTIMIRA
audiovisuals
ARTISTES
(Barcelona, 1955)
Joan Fontcuberta i Villà és un artista, docent d'Estudis de Comunicació Audiovisual, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
És llicenciat en Ciències de la informació i el 1980 va ser cofundador de la revista Photovision.
Pel que fa a la seva extensa obra fotogràfica es caracteritza per utilitzar eines informàtiques en el tractament de les imatges i presentar-les de manera interactiva amb l'espectador. Té una concepció de la fotografia com a evidència de la realitat però posant en dubte" la veritat que se li atorga a les imatges fotogràfiques: Es posiciona en el qüestionament i dubte cap a la veracitat de la imatge fotogràfica.
La seva obra ha estat adquirida per col·leccions públiques com el Centre Georges Pompidou de París, el Metropolitan Museum of Art i el Museu d'Art Modern de Nova York, l'Art Institute of Chicago; el Museum für Kunst und Gewerbe d'Hamburg; l'IVAM de València i el Museu de Belles Arts de Buenos Aires.
(Moià, 1959)
Reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació. Amb una trajectòria de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística.
Al 2014, ha presentat l'exposició Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona amb la intenció de donar a conèixer el seu particular mètode de creació basat en aquest neologisme, la Sistematúrgia, entesa com una dramatúrgia dels sistemes computacionals.
(Alacant, 1975)
Fotògrafa documental i artista que ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal i que des de 2016 forma part de l'agència Magnum.
Va estudiar fotoperiodisme, un master en Fotografia i un master en Belles arts.
Ella combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que uneixen la realitat i la ficció.
(Vilanova i la Geltrú, 1955)
Escultor, pintor i escenògraf català que ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977.
És llicenciat en escenografia i figurinisme i la seva trajectòria com a artista es va centrar en el treball de la construcció, la representació i l'espai, la posada en escena.
Ha destacat per la seva capacitat de transfigurar l'escultura transformant-la en instal·lació i arquitectura fins a arribar a un punt de fusió entre les dues disciplines.
Ha rebut diversos premis, com el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya l'any 1989, en reconeixement al treball del vestuari de la pel·lícula Llums i ombres, de Jaime Camino.
(Letònia, 1898 - Rússia 1948)
Serguei Mikhàilovitx Eisenstein va ser un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic.
La seva pel·lícula El cuirassat Potemkin va donar a conèixer el seu nom a tot el món, i és possiblement la pel·lícula sobre la que més s'ha escrit en tota la història del cinema.
(Aragó,1900 - Mèxic, 1983)
Director cinematogràfic, considerat com el director més gran de cinema espanyol.
La seva obra entra dins del moviment del surrealisme i una de les seves obres més importants són Un gos andalús que la va fer conjuntament amb Salvador Dalí i Viridiana.
(Alemanya, 1888 - California, 1931)
Friedrich Wilhelm Murnau va ser un director de cinema alemany, considerat com un dels mestres del cinema expressionista alemany.
Unes de les seves obres més importants són Nosferatu i Sunrise: a song of two humans.
(Itàlia, 1901 - França 1974)
Va ser un director de cinema i actor italià, un dels màxims exponents del neorealisme.
Va fundar la seva pròpia companyia amb la seva esposa, Giuditta Rissone, i Sergio Tofano.
Unes de les seves obres més importants són El lladre de bicicletes i Umberto D.
(París, 1930)
Ex-crític i director de cinema franco-suís considerat un dels membres més influents de del corrent cinematogràfic de la nouvelle vague, que va renovar el cinema francès. Es caracteritza per la seva irreverència i rebel·lia i és un renovador que trenca amb el muntatge considerat clàssic.
Unes de les seves obres més importants són A bout de soufflé i Bande à part.
(Nova York, 1935)
Allan Stewart Konigsberg és un director, guionista, escriptor i actor de cinema.
Unes de les seves obres més importants són Annie Hall i Zelig.
És també clarinetista a una banda de jazz, amb la qual toca sovint al Cafè Carlyle de Nova York.
(Dinamarca, 1956)
Director de cine, guionista i un dels creadors i principal impulsor a nivell internacional de Dogma 95 (moviment cinematogràfic que aposta per tornar a unes històries més creïbles, filmades sense efectes especials ni de so que no siguin gravats en directe i minimitzant l'ús de tecnologia). La seva filosofia en aquest és que tots els objectes que no intervenen en l'acció, han de desaparèixer de l'escena.
Unes de les seves obres més importants són Idionterne i Breaking de Waves.
.jpg)
(Granollers, 1956-2016)
(Barcelona, 1973)
Marta Galán Sala (Barcelona, 1973) és llicenciada en Filologia Hispànica, Màster en Edició, Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en Arts Escèniques , Màster en Gestió Cultural i, principalment, autora i directora de projectes escènics des de 1999.
1999 crea la seva pròpia companyia, ha estrenat més de 15 obres escèniques d’autoria i direcció pròpia amb diferents equips creatius i amb una destacada projecció nacional i internacional.
Des de l´any 2010, gestiona i dirigeix el projecte TRANSlab., un “laboratori d’intervencions escèniques contextuals” a través del qual articula processos creatius entre l’art escènic professional, l’acció socio-educativa local i les practiques artístiques col•laboratives de desenvolupament cultural comunitari.
Enguany treballa en la direcció escènica d’un concert per a 3 tubes dirigit a infants de 2-6 anys.
Historiador i crític d'art català, llicenciat en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona, professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Escola Eina. Entre d'altres fou comissari d'exposicions en galeries i institucions com Time Span, Subjecte de ficció I Onze escultures
(Olot, 13 de novembre de 1970)
És un artista visual llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha format part de nombroses exposicions tant individuals com col·lectives a nivell nacional. En les seves peces utilitza diferents procediments visuals i auditius com el vídeo, la fotografia, el dibuix o l'escultura. El seu treball s'ha associat amb el que s'ha anomenat club culture i que es caracteritza per una estètica inspirada en el món de la moda, la música, la publicitat, el vídeo o la fotografia. És considerat com a descendents de la millor tradició de l'art conceptual català en el terreny de la videocreació,realitzant unes obres marcades per l'estètica retro, la ironia i l'espontaneïtat.
Les seves obres són relats que evoquen de manera irònica i sensual l'univers adolescent.
OBRA DESTACADA: Country Girls
