AINA ALTIMIRA
audiovisuals
GLOSSARI cinema
Camp: a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.
Fora de camp: és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.
És la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que queda en un quadre.
Veu en off
És un recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audivisual, sense que aparegui a la pantalla.
pot equivaler al narrador omniscient de la literatura clàssica o un personatge de la trama. Pot explicar els fets des de fora de l'acció o no, ubicar la història en el temps i l'espai, donar pas als personatges, servir de transició entre les accions, expressar el discurs mental d'un personatge.
Figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art. Té el seu origen en la música.
usada en bandes sonores de pel·lícules per afegir ambientació. També un leitmotiv específic a diferents temes per indicar que pertany a un personatge important o a un grup de personatges. (Starwars, Tiburón, Indiana Jones)
Nova versió d'una película, tema musical o d'una obra teatral o literària
Racconto és també un trencament en el relat tornant al passat. És una retrospectiva perllongada cap a un moment llarg del passat de la narració que es relata de manera sencera, fins i tot aportant detalls significatius. D'acord vagi passant el temps va progressant lentament de forma lineal fins arribar al moment inicial del punt de partida de la història.
El raccord o continuïtat en el cinema és fonamental en la relació que s'estableix entre dos plans consecutius, o entre els plans d'una mateixa escena.
Per exemple, pot ser que el lavabo es rodi en una localització i que el menjador de la mateixa casa es rodi en una altra, encara que simulin ser la mateixa casa. Però hem de respectar el ràcord o continuïtat perquè l'espectador no s'adoni d'aquest "engany". Encara que dos plans estiguin rodats en diferents dies i en diferents llocs, si van seguits dins d'una seqüència, han de tenir continuïtat i que sembla que estan rodats al mateix lloc ia la mateixa hora.
Error de raccord sería quan es perd aquesta continuitat per un detall no tingut
en compte.
Mostra un gran escenari o una gran multitud, on no es poden apreciar petits detalls sinó la situació en què succeeix la escena. Té un valor descriptiu, de presentació, també pot tenir un valor dramàtic o de solitud.
També mostra un escenari. Ho fa des d'una posició molts més pròxima, ofereix més detall del lloc o paisatge. També pot aparèixer el subjecte o protagonista per a introduir-lo a una escena o context.
Cobreix únicament i de manera completa la figura o personatge, és a dir, des del cap fins als peus.
Apareix quan als vaquers i era important enregistrar les armes que portaven a la alçada de la cintura. Per això rep també el nom de tres quarts, perquè enregistra tres quarts de la figura humana, des del cap fins als genolls.
Pla mitjà (narratiu)
Enquadra des del cap fins a la cintura. És el pla i la distància que s’ajusta més a allò que veiem al parlar amb una altra persona
Primer pla (expressiu)
Del cap fins a les espatlles, donant importància a l'expressió del personatge
Primeríssim primer pla (expressiu)
Una part reduïda del personatge com pot ser la cara, la mà, els ulls... de manera que es pugui apreciar en tot detall.
Pla detall (expressiu)
molt apropat d’una acció o objecte, que s’utilitza quan volem que no passi desapercebut. S’utilitza per a donar importància a alguna cosa de manera que doni sentit o complementi la trama.
Pla seqüència
És la realització d'una presa sense talls durant un temps bastant llarg.Es pot utilitzar per a un efecte dramàtic i narratiu si es fa correctament.
No s'utilitza habitualment ja que s'han de coordinar un gran nombre d'elements, i si hi ha algun error, s'ha de començar de nou.
ANGULACIÓ
Inclinació de la càmera, és la diferència de nivell que hi ha entre la càmera fotogràfica o de vídeo i allò fotografiat. Altera l'enquadrament, deforma les proporcions i el missatge que es transmet a l'espectador.
Angle frontal
La càmera queda perpendicular al personatge, es forma una línia imaginaria recte que uneix els ulls del personatge amb la lent de la càmera.
Angle picat
La càmera es situa per sobre de l’objecte o personatge, apuntant cap el terra. Aquest, adopta unes dimensions més petites -> sensació d'inferioritat, inseguretat o humiliació.
També per a representar amb més detall paisatges o multituds.
Quan aquest adopta un angle totalment perpendicular a l’eix horitzontal és un angle zenital.
Angle contrapicat
La càmera està situada per sota el personatge i mira cap al cel, allò representat s’allarga i engrandeix -> sensació de superioritat, seguretat i poder.
Si aquest forma un angle de noranta graus amb l’horitzontal és un angle nadir.
Angle aberrant
La càmera s’inclina cap a un costat, veiem la imatge torta. Això transmet inestabilitat o inquietud, ja que ens dóna més sensació de moviment al no estar estàtica.
Càmera objectiva és una tècnica per la qual aquesta sembla ser espectadora objectiva de l'escena.
Càmera subjectiva és tècnica amb la qual es suggereix el punt de vista d'un personatge concret . La càmera pot angularse o inclinar-se per suggerir la perspectiva del personatge Ens mostra el que veu el subjecte, com si la càmera estigués en els seus ulls. S'intenta ficar a l'espectador, en la pell del subjecte.
Pla objectual: El punt de vista és des d'un objecte.
Zoom
Efecte d'apropament o allunyament de la imatge obtingut mitjançant un objectiu de distància focal variable, que manté enfocada la imatge en variar la distància focal.
Moviment d'imatge que consisteix en fer rotar la càmera sobre el seu propi eix sense moure-la de lloc. Acostuma a realitzar-se muntant la càmera sobre un trípode o fent-la rotar directament a mà. Una panoràmica sempre ha de començar en un enquadrament fix i acabar en un altre de diferent, de manera que quedin tres plans: enquadrament fix 1, panoràmica i enquadrament fix 2.
Travelling
Moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. El tràveling s'acostuma a utilitzar per a elaborar plans seqüència. Tipus:
-
Travelling frontal:
-
Travelling lateral:
-
Travelling circular: descriuen 360 graus al voltant del motiu.
-
Travelling vertical: la càmera puja o baixa acompanyant el subjecte
Efecte vèrtic/travelling compensat
Consisteix a combinar un zoom enrere amb un travelling endavant, o al revés. En compensar els dos efectes, l'objecte principal manté la mateixa mida en l'enquadrament, i només canvia la perspectiva amb la qual es veu el fons.
Càmera en mà
On els mètodes d'imatge estable estan prescindits a propòsit. La càmera està sostinguda a la mà, o té l'aparença d'estar-ho.
Suggereix una filmació no assajada i no preparada de realitat, i pot proporcionar una sensació de dinamisme, immersió, inestabilitat i nerviosisme.
Elipsis
Una el·lipsi és ometre petits temps entre accions, fent un salt en el temps o en l'espai. Es realitza per ometre o eliminar determinat temps natural que no aporta res interessant a la narració audiovisual L'espectador no perd la continuïtat de la seqüència encara que s'hagin eliminat els passos intermedis.
El flashback és una tècnica narrativa que consisteix a interrompre la narració intercalant-la amb un salt al passat. És un retorn al passat però ha de ser ràpit i sobtat, i després torna al present.