AINA ALTIMIRA
DISSENY
R e s s e n y e s
L'exposició "En caiguda lliure" fa servir la imatge de caiguda com a metàfora del clima de transformació accelerada en què vivim. La proposta es centra en obres des de 1969 fins a l’actualitat dels artistes: Àngles Ribé, Dara Birnbaum i Dan Graham, Runa Islam, Rosemarie Trockel, Andreas Gursky, Iman Issa, The otolith group, Georg Baselitz, June Crespo, Prdro Barateiro i Eduard Escoffet.
L’exposició analitza de manera integrada diferents accions i narratives que estructuren el present,."En caiguda lliure" s'aproxima al context actual amb dinàmiques de diversos moviments socials. Així doncs, l'exposició utilitza el terreny de l'art com un fòrum en què es proposen diferents maneres de llegir el món.
Les obres no tenen un ordre concret, sinó que el que ha triat el comissari. Cada obra pertany a un artista diferent i potser a una temàtica diferent, però entre elles estan totes relacionades. Així el que es dona en aquesta exposició no és tant el significat de cada obra sinó el doble sentit que ha aconseguit donar el comissari a cada obra agrupant-les totes sota aquest títol. Les temàtiques anaven sobretot centrades en problemes socials com els rols de gènere, el racisme, la contaminació, els mitjans de comunicació, el capitalisme explotador...
Personalment m'ha semblat molt interessant aquest fet de extreure l'obra de la seva intenció original i donar-li una altra completament nova fent del comissari un artista més. En qwuant a les obres en sí no m'han cridat gaire l'atenció en general.
Victor Papanek va ser un teòric del disseny el qual considerava el disseny com una professió política ja que aquesta té conseqüències sobre la societat, el medi i l'ecologia. Ell és d'origen austríac però a rel de la 2a Guerra Mundial va haver d'emigrar a Estats Units. Allà ell va formar part d'un grup d'intel·lectuals, arquitectes i dissenyadors que volien transformar Europa i Estats Units.
Aquesta exposició recull el treball de Papanek, dels seus estudiants i alguns dissenyadors de l'època. També altres obres del segle XXI que mostren la teoria de Papanek. En general tracta sobre la responsabilitat social, moral i ètica que tenen els dissenyadors. al'ora de fer la seva obra i la repercussió que té aquesta. S'organitza en quatre sales:
-
Connexions creatives: instal·lació amb imatges i pel·lícules sobre els principis bàsics de Papanek i la seva època i un mapa amb els noms de la xarxa de persones influents com per exemple l'arquitecte Frank Lloyd o l'intel·lectual Marshall McLuhan.
-
La vida i l'època de Papanek: obres de Victor, els seus estudiants i altres dissenyadors de l'època. Es mostren els principals moments de la seva vida.
-
Hi ha algú normal, aquí?: obres en les que ell s'interessa per la pobració més vulnerable i les minories a rel d'una obra feta per facilitar les tasques culinàries a la seva que era molt baixeta. Aquestes minories van ser els infants, les dones, la gent gran, les persones amb diversitat funcional i les persones dels països del "tercer món". A rel daixò es planteja i qüestiona la normalitat. En quan a les obres dels seus estudiants i altres artistes, s'inclouen aquelles que tenen com a tema la inclusió social.
-
Una visió de conjunt: obres que tracten temes com l'impacte del disseny en la producció, el consum, la comunicació i el medi ambient. Ell xreia que tot té un impacte en l'entorn. i que la tecnologia no és l'única solució als problemes del món.
Personalment penso que encara que tingués una ment oberta i revolucionària per a l'època, crec que no va acabar de deconstruïr-se del tot mai. Intentava fer projectes d'inclusió, antiracistes i de contribució social, però ho feia amb cert paternalisme i sense admetre el conflicte del gènere. Va fer bons treballs i la intenció va ser molt bona però no va tenir en compte certs aspectes molt importants ja que en el fons no deixava de ser un home europeu, blanc i normatiu.
Victor Papanek: La política del disseny
Caixafòrum: En caiguda lliure
