H I S P A N O A M È R I C A 

D i e g o   R i v e r a

Diego María de la Concepción Juan Nepomuceno Estanislao de Rivera y Barrientos Acosta y Rodríguez va ser un muralista Mexicà que va viure del 1886 al 1957. 

És famós per plasmar obres de contingut social en edificis públics principalment en el Centre Històric de la Ciutat de Mèxic. 

Diego Rivera és el màxim representant del muralisme social de tendencia socialista. La seva va passar pel cubisme i les altres avantguardes abans de consolidar el seu propi estil:

• Pretén ser una actualització moderna de l'art propi de maies i asteques ja que ell reivindica la història pròpia del poble indígena i parteix d'una revisió de l'art autòcton de l'Amèrica anterior al descobriment. 

• Es decanta pel gènere mural de caràcter socialista ja que està a favor d'una concepció de l’artista socialment compromès amb la societat en la que viu.

La seva obra és una evolució d'aquest posicionament i es caracteritza fonamentalment per:

• Riquesa cromàtica: el colorisme és representació del poble i s'oposa al gris amb el que tendeix a representar els valors del capitalisme industrial.

• El gènere mural respon clarament a la voluntat de donar una utilitat pública l'obra artística

• Elogi del poble i de la seva història anònima com a tema principal de totes les seves obres. 

• Elogi de la natura i de la capacitat d'harmonitzar amb ella de l'ésser humà. No és entès com a antagonista al seu entorn sinó com a part  de l'univers. 

• Simbologies científiques (organització de l'àtom, Big Bang, evolució darwiniana, composició de les cèl·lules). Intenta aconseguir un sentit espiritual i alhora substituir el simbolisme religiós

• Posicionament en la ideologia marxista-leninista: en moltes de les seves obres els líders revolucionaris (de Marx a Lenin, passant per Martí i molts altres líders antiimperialistes sud-americans) apareixen al capdavant del poble. L'obra de Diego Rivera ha de ser emmarcada en el context de la guerra freda i la divisió del món en dos formes de govern antagòniques representades pels EUA i la Unió Soviètica.

Del 1907 fins al 1916 alterna la seva residència entre Mèxic, Espanya i França i es relaciona amb intel·lectuals com Pablo Picasso i Ramon María del Valle-Inclán.

El 1922 ingresa al Partit Comunista Mexicà i comença a pintar els seus murals en els edificis públics de la Ciutat de Mèxic. Més tard també va realitzar moltes creacions als Estats Units on la seva temàtica comunista portar a importants polèmiques, especialment el seu mural amb l'efígie de Lenin al Rockefeller Center de Nova York, que és finalment destruït.

​

J o s é   C l i m e n t e   O r o z c o 

José Climente Ángel Orozco Flores va ser un muralista i litògraf mexicà que va viure del 1883 al 1949.  Tant per a ell com per Rivera, el muralisme és la forma més desinteressada de fer art, perquè no pot fer-se'n un ús particular, sinó que té una transcendència social.

Estil:

• Realisme de caràcter expressionista lligat a les velles tradicions artístiques mexicanes,

• Dinamisme violent

• Simplicitat de línia i color -> efectes emotius

• A diferència de Rivera i Siqueiros, Orozco retrata la condició humana de forma apolítica; s'interessa per valors universals i no insisteix tant en valors nacionals. (capacitat de l'home de controlar el seu destí i la seva llibertat davant els efectes determinants de la història, la religió i la tecnologia).

Els seus primers treballs van consistir en litografies de la vida indígena. Va viure a San Francisco i a Nova York pintant cartells. L'any 1922 es va unir a Diego Rivera i a David Alfaro Siqueiros en el sindicat de pintors i escultors, intentant recuperar l'art de la pintura mural sota el patrocini del govern.

La segona etapa mural d'Orozco s'inicia a partir de la seva estada als Estats Units, el 1927. Allà va realitzar tres obres murals importants. Va realitzar dibuixos sobre escenes de la Revolució i una sèrie d'olis; Queensboro Bridge, The Curbz, Winter, The Subway, que mostren el caràcter deshumanitzat de la gran urbs. 

Al seu retorn a Mèxic el 1934, va realitzar el gran tauler rectangular de Palau de Belles arts titulat Katharsis, situat enfront del de Rivera: L'home en la cruïlla. Representació del conflicte violent entre l'home modern i el caòtic món mecanitzat que l'envolta i al mateix temps l'oprimeix.

L'any 1941 realitza els frescos de la Suprema Cort de Justícia de la Nació, que consta de quatre taulers, englobant tres temes principals: crítica i satiritza la pràctica de la justícia, plena d'errors i injustícies, moviments socials obrers i riqueses nacionals. 

 D a v i d   A l f a r o   S i q u e i r o s 

​

José de Jesús Alfaro Siqueiros va ser un pintor i militar mexicà que va viure entre el 1896 i el 1974.

• Les seves pintures al fresc en exteriors les va dedicar a temes revolucionaris i socials, per a inspirar a les classes baixes.

• Forma de pintar esquemàtica, intentava trobar un dinamisme en la figura per crear moviment. 

• Buscava teories per a experimentar en elles.

• Pintar amb diverses línies, a manera d'esbós per crear més dinamisme. Normalment, aquestes traces són negres i gruixuts.

• Pintures plenes de color on es representen figures amb emocions intenses.

En el Porfirisme a la Revolució, Siqueiros va posar a provar una de les seves teories on va haver de pintar als guerrillers en una paret transversal de tal manera que des del centre, es veiés un grup com si només fos una paret i no tres.

E S T A T S   U N I T S 

G r a n t   W o o d 

Grant DeVolson Wood va ser un pintor nord-americà que va viure entre l'any 1891 i el 1942.  Se’l coneix sobretot per les seves pintures representant el Mig Oest rural americà d'entreguerres però va treballar una àmplia varietat de mitjans com tinta, carbonet, ceràmica, metall, fusta i objectes trobats.

Va ser un dels tres artistes més relacionats amb el moviment nord-americà del Regionalisme, aquest moviment es caracteritza per: Paisatges senzills i idealitzats i Escenes Històriques; retrats i estudis de Personatges d'exagerat realisme. El seu estil va tenir:

• Influència impressionista ja que durant la dècada de 1920 va realitzar viatges a Europa.

• Principis similars del Gòtic tardà quan a Munic descobreix l’obra de  Jan van Eyck i Hans Memling. 

• Visions idealitzades de l’Amèrica agrícola lluny de la realitat que era industrial i la depressió econòmica.

L'obra més coneguda de Wood és el seu quadre de 1930 Gòtic americà (American Gothic), una de les imatges més conegudes de l'art nord-americà al segle XX.

E d w a r d   H o p p e r

Edward Hopper va ser un pintor estatunidenc conegut per els seves representacions realistes i misterioses de la soledat a els Estats Units de l'època. Ell va viure entre a els anys 1882 i el 1967.

Ell va pintar en el període modernista i es sub va especialitzar en el retrat urbà i l'estil denominat "Realisme americà". Amb 17 anys ja era admirador dels pares de l'impressionisme, i més tard de la major part de l'art europeu fins al renaixement.

• La seva pintura va ser en extremadament nova, propera al realisme, les escenes de ciutat, cafès, recintes tancats i paisatges amb significat.

• Les obres de Hopper són descriptives i molt pensades en cada detall: il·luminació, personatges, psicologia i entorn.

G e o r g i a   O ' K e e f f e

Geòrgia Totto O'Keeffe va ser una artista nord-americana, coneguda especialment per les seves pintures de flors, gratacels de Nova York i paisatges de Nou Mèxic. O'Keeffe ha estat reconeguda com la "Mare de el modernisme nord-americà" iva viure entre el 1887 i el 1986. 

Era una 'artista era molt lliure i no va permetre que ningú li digués el que havia de fer tant en la seva vida com en la seva obra. El su estil va ser:

• Una barreja d'art indígena americà, modernisme, art abstracte, art-decó i surrealisme.

• En els anys 20 aconsegueix la seva maduresa artística, amb una barreja de figuració, simbolisme, abstracció i tècniques fotogràfiques. També comença a pintar les seves famoses flors de gran format. Li va donar un pas més enllà a aquestes «pintures femenines de flors» amb erotisme femení, fet que la va relacionar amb el feminisme.

Va exercir com a professora a Amarillo, Texas, el 1914, i el 1916 a Carolina de l'Sud. No va Sortir dels Estats Units Fins que va ser vella i per això se la considera la primera artista purament nord-americana.