cianotipia | batxilleratartistic

TGP

Cianotípia

Proves de paper

Paper Canson: Vaig utilitzar un negatiu (a), unes fulles (b) i una pedra mineral transparent (c) que no sé per què, sembla un dit. Vaig aixafar tant les fulles com el negatiu amb un vidre i com el vaig posar a mig full va quedar la marca d’aquest. Vaig estar-m’hi 2O minuts però penso que no estava suficient sec, ja que el blau no és uniforme. És el que he escollit pel projecte final, ja que en altres proves ha quedat un blau molt intens i llis.
Paper 2OOg/m2: La textura del paper no m’ha agradat, ja que un cop rentada, es va pelar en algunes zones. (també és la prova 1 de transparències).
Paper 3OOg/m2: És el que m’ha agradat més, ja que queda un blau molt llis i uniforme a més intens. Vaig estar-m’hi 15 minuts amb un sol intens i vaig utilitzar un negatiu. M’ha agradat molt aconseguir que es veiessin les fotografies, encara que no el vaig aixafar amb un vidre i per això algunes no es veuen nítides.
Paper SM-LT: Vaig utilitzar un pot de reixa projectant l’ombra. No es veuen blancs intensos, ja que l’emulsió es va velar una mica abans de posar l’objecte. Vaig estar 3O minuts amb un sol poc intens. No m’agrada, al ser tan rugós i prim en moltes zones hi ha com una mena de desgast.

1

2

3

4 Tires de temps

No va sortir bé, només es distingeixen 6 temps i a més a l’estar el vidre al mig del full, les línies no són rectes i es veu la marca d’aquest. Vaig deixar massa temps entre línia i línia (1 minut), ja que era un dia amb molt sol i per això arriba un punt on no es distingeixen més blaus.
En aquesta sí que es distingeixen els 10 temps. La vaig fer un dia de núvols i poca llum així que vaig deixar 2 minuts per cada línia fent un total de 20 minuts. Penso que és correcta encara que el blau no és uniforme del tot, pot ser que l’emulsió no estigués suficientment seca.

1

2 Graus de trasparència

No van quedar els 5 graus de transparència, vaig deixar-la massa temps al sol (2O minuts) i tot ha quedat amb un blau molt igual. Vaig utilitzar:
- Una gassa que sí que s’intueix
- Un acetat amb aigua que no es veu clarament
- Un pot de vidre que gairebé no es distingeix.
Tampoc s’aprecien 5 greus de transparència. Vaig utilitzar:
- Una ferradura posada directament sobre el full la qual sí que es veu perfectament.
- Un maniquí de dibuix projectant l’ombra.
- Una llum de fils projectant l’ombra
- Vaig estar-m’hi 2O minuts però el sol no era gaire potent i per tant les ombres no eren intenses així que no es poden veure clarament els objectes.
En aquest vaig utilitzar:
- Una ampolla de vidre on a dins hi havia romer (la part més blanca del pot),
- Un tros de gasa, ja que em va agradar la textura que va donar a la primera prova.
- La vaig fer alhora que l’anterior així que crec que és per la poca força i orientació del sol pel que no va quedar nítida. Vaig estar 13 minuts.
Finalment per l’última vaig utilitzar uns auriculars enredats (a) ja que així projectaven ombra, i també la llum utilitzada en la segona prova (b), però aquesta vegada directament posada sobre el full. Vaig estar 15 minuts.
M’ha agradat molt el resultat amb aquest paper tan llis però no en tenia més, ja que el vaig compartir amb el Pol.

1

2

1

2

3

4 Tenyits

Vaig realitzar tres cianotipies alhora amb el mateix temps de 13 minuts i amb els mateixos elements: fulles i negatius. M'hauria agradat haver-les deixat més al sol perquè es poguessin apreciar les fotografies d’aquests negatius com ja m’ha passat en altres proves.

Tenyit amb remolatxa: amb el suc de remolatxes ja bullides, estava calent i ha estat 2O minuts. Ha quedat un rosa bastant saturat i la cianotipia segueix sent blava. No m’agrada gaire però volia provar quan de rosa podia quedar encara que personalment m'hagués agradat més amb un rosa no tan intens.
Tenyit amb pell d’alvocat: amb la pell de mig advocat i una mica d’aigua, estava quasi bullint i ha estat 7 minuts. M'agrada el resultat, ha quedat un rosa taronjós suau molt bonic. El més curiós és que la zona de cianotipia ha quedat negra pot ser que hagi estat per estar en contacte amb l’aigua tan calenta.
Tenyit amb menta poleo: amb 2 bossetes de menta poleo i una mica d’aigua, estava quasi bullint i ha estat 15 minuts. Ha quedat d’un color groguenc quasi blanc i la cianotipia quasi negra, no em desagrada.

1

2

3

1 Projecte final

Proves:

He utilitzat dues fotografies impreses en acetat, la primera d’un cel amb núvols, i la segona és un retrat meu de perfil. A més he introduït dos acetats més impresos i retallats amb la forma del logo de la meva colla de diables. Vaig estar-m’hi 15 minuts però el sol no era intens encara que fos al migdia. A més a l’utilitzar tantes capes i un vidre havia d'haver-la deixat molt més temps. L’acetat amb la meva fotografia era massa petit i s’aprecia el final d’aquest.
He volgut provar d'impressionar un cercle central amb la fotografia del cel i el logo i tot el voltant quadrat, impressionat amb el meu retrat. Primer vaig afegir l’emulsió al cercle, vaig exposar-la i un cop esbandida i seca vaig afegir la resta i la vaig tornar a exposar. No m’ha convençut el resultat, a part que la zona exterior va quedar més clara que la central. Vaig exposar-la 3O minuts per cada zona

Finals: títol -> Diferències.

He utilitzat els mateixos elements que a la primera prova superposant les fotografies però només utilitzant un dels logos i de manera circular. En el primer vaig estar-m’hi 4O minuts i ha sortit perfecte encara que amb cert desgast, crec que causat perquè l'emulsió s'ha caducat. En la segona vaig estar-m’hi 45 minuts, ja que el sol cada vegada era menys intens. Potser hauria d'haver estat una mica més però el resultat és molt similar.

Explicació: la primera fotografia, la posta de sol l’he volguda utilitzar ja que sóc una persona que sempre es fixa en la llum que hi ha a l’ambient, m’agrada fixar-me en aquest detall, i sobretot aprecio molt la llum tant de l’alba com dels últims raigs de sol del dia. Crec que això és degut a la meva afició per la fotografia en la qual has d’estar molt atenta a aquest aspecte. A més sóc d’aquelles persones que els encanta contemplar els núvols i els cels d’aquells dies en què són realment increïbles i expressen el seu entusiasme amb els altres.

El logo és de la meva colla de diables, en la qual estic dels dels 7 anys. Allà es van conèixer els meus pares creant-la amb altres persones, així que m’ajuda a explicar els meus orígens. A més és una colla que hem compartit en família, el meu tiet, els meus pares, la meva cosina, el meu germà i jo, a part de la resta de colla la qual formen part també d’una segona família per nosaltres. Des de petita aquesta afició ha estat un distintiu, ja que cap dels meus amics la compartia ni en sabien res. Així que ha estat un món molt meu que significa molt tant pel meu germà com per a mi.

Pel que fa al meu retrat, el volia superposar als altres dos elements, ja que a part de ser una manera fàcil de representar-me, volia expressar que aquests elements formen part i són dins meu. A més en aquest retrat apareix una petita planta la qual representa la natura, lloc on m’hi trobo a gust i gaudeixo molt. Tots aquests són aspectes que em distingeixen o m’han distingit en certs punts de la meva vida i són molt meves. Petites coses que em fan feliç.

2

1