Després de la ruptura amb l’art tradicional de les primeres avantguardes, a partir de 1945 l’art es centra en l’experimentació tècnica i estètica en les segones avantguardes. 

Les tendències es succeeixen ràpidament pels interessos i gustos de les galeries i dels crítics d’art -> obres sotmeses a condicionants del màrqueting ( fixa el preu i el valor segons la demanda i no el valor artístic).

​

1-Informalisme

​

Una mica abans del final de la Segona Guerra Mundial. Nom donat per el crític d’art MICHEL TAPIÉ. Pintura abstracta dels artistes europeus de les dècades 194O-195O: ​

• Barrejar grans quantitats de pintura amb diversos materials (vidre, sorra, carbó…)

• Tela dóna empremta de l’artística de l’artista, que imposa la s

  eva llibertat en escollir els materials, la  tècnica i el gest.

• Utilitzen el collage, el grattage, el frottage o el dripping.

Artistes: FAUTRIER, DUBUFFET, el grup català Dau al Set (TÀPIES, CUIXART, THARRATS i PONÇ) i el grup madrileny El Paso (MILLARES, SAURA i CANOGAR)

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

2-Expressionisme Abstracte

​

Paral·lel a l’informalisme, 1947 amb el primer dripping de POLLOCK. Pintura dinàmica i gestual allunyada de la figuració que és el resultat de la fusió entre l’automatisme surrealista i l’abstracció. Hi ha  subintendències:​

• Corrent gestual

• Corrent sígnic o cal·ligràfic, KLINE (grans pinzellades, només blanc i negre) recorda a la cal·ligrafia oriental. 

• Corrent espacialista, ROTHKO (possibilitats emotives de la juxtaposició cromàtica)

Alguns artistes no són realment abstractes com KOONING

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

3-Pop art

​

Popular art nombrat pel crític LAWRANCE ALLOWAY des de mitjans dels 5O fins als inicis dels 7O a Londres i Nova York. ​

• Molt caràcter figuratiu

• Basat en la imatgeria del món del consum i la cultura popular (anuncis, revistes, còmics, personatges famosos, diaris o objectes quotidians de consum). 

• Fàcil de comprendre -> contraposat amb excessiva intel·lectualitat que comportava l’Expressionisme abstracte. 

Artistes a USA: WARHOL (estil semblant als anuncis), LICHTENSTEIN, WESSELMANN i OLDENBURG

Artistes a Anglaterra: PAOLOZZI, HOCKNEY i HAMILTON

Artistes a Espanya: RABASCALL, EQUIPO CRÓNICA…

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

4-Nou realisme francès

​

Inicis dels 6O, coincideix amb el pop art, també té semblances conceptuals amb aquest. Les diferències són ideològiques:

Pop art: visió agradable de la societat de consum 

Realisme: remarcar amb crítica els aspectes desagradables del consumisme reivindicant el detritus (allò que sobra). 

Artistes: KLEIN, ARMAN

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5-Abstracció postpictòrica i minimal art

​

Dos tendències que sorgeixen a mitjans dels 6O. S’oposen a l’extrema subjectivitat de l’Expressionisme abstracte:​

• Abstracció postpictòrica (punt de vista pictòric): utilitzen formes geomètriques simples i franges de colors plans on no es percep la pinzellada. STELLA, NOLAND, KELLY

• Minimal art (punt de vista escultòric): extrema senzillesa i austeritat formal, es redueix l’obra a la geometria. Extrema despersonalització -> l’artista encarrega les peces a la industria però participa al muntatge de l’obra. ANDRÉ, JUDD, LE WITT​

​

​

​

​

​

​

​

​

6-Art acció i art conceptual

 

Començament dels 5O, fan desaparèixer l’objecte artísitic tradicional (quadre o escultura) per substituir-lo per un esdeveniment (happening) en format d’espectacle. Els primers exemples es van fer per John CAGE i CUNNINGHAM. 

1954 al Japó sorgeix el Grup Gutai i al 1962 a Alemanya el grup Fluxus amb VOSTELL i BEYUS. De les accions només queden vídeos o fotografies. 

 

El procés de desmaterialització de l’obra que comença amb el minimal culmina a finals dels 6O amb l’art conceptual. Valoren la idea per damunt de l’objecte artístic. KOSUTH o FLAVIN

​

​

​

​

​

​

​

​

​

També s’inclou el body art en el que els artistes fan servir el cos com a obra artística (BRUS, MUEHL) i el land art en el que la natura i els seus elements es converteixen en l’objecte artístic (SMITHSON, GOLDSWORTHY). 

 

La performance es relaciona amb les representacions teatrals amb un accent provocador però l’escenari és el carrer. S’oposa a les tradicionals arts plàstiques ja que és el subjecte i no l’objecte l’element que constitueix l’obra. ABRAMOVIC, YOKO ONO

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

7-Art cinètic o op art

 

1955, art que incorpora el moviment, no com un element d’il·lusió, sinó real. Es divideix en 3 grups:​

• Bidimensionals o tridimensionals amb moviment real: generalment amb motor.

• Bidimensionals o tridimensionals estàtiques: produeixen efectes òptics. S’anomena op art (optical art).

• Bidimensionals o tridimensionals transformables: necessiten que l’espectador es desplaci per apreciar el moviment.

Artistes: VASARLEY, TINGUELY i CALDER

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8- Arte povera

​

1967 nom del crític Germano CELANT. Obres fetes amb materials pobres (sorra, palla, pedres, branques, fullaraca, fragments de metall o vidre). 

Rebutja la fredor i artificiositat de les escultures minimalistes nord-americanes fetes amb materials industrials. També pretén destruir el mercat de l’art.

Artistes: MANZONI, KOUNELLIS

​

​

​

​

​

​

​

9-Hiperrealisme i fotorealisme

​

1968 com a resposta al distanciament de les manifestacions conceptuals i a l’abstracció postpictòrica. Molts artistes nord-americans parteixen de la còpia de models fotogràfics procurant que l’original i la còpia s’assemblessin tant com fos possible. CLOSE, NOTTINGHAM, HANSON

 

A Europa ho van seguir pel Grup Zebra alemany i el pintor Antonio LÓPEZ, no feien servir la càmera com a indispensable.