Sencera

Aviam, què és "lo" que voleu sapiguer?

Jo estic fent un treball i estic entrevistant a persones grans per saber la seva experiència sobre la guerra civil...

Si, "bueno", la meva experiència sobre la guerra civil va ser que als finals de la guerra van bombardejar al costat de casa, va caure, van tirar una bomba, van matar a l'Asunción, que era la mestressa de la botiga i com nosaltres teníem una eixida molt gran, el meu pare quan venia de permís ens ajudava a fer trinxera. I sort que teníem la trinxera perquè la metralla anava per tot arreu de l'eixida. Llavors asclar, tot el veïnat venia a l'eixida de casa a posar-se en la trinxera per protegir-nos de les bales d'allò... no les bales, la metralla, la metralla, dels avions.

Llavors nosaltres, la meva mare, la meva àvia i la meva germana vam anar a Lliçà, quan van acabar el bombardeig vam anar a Lliçà. A una casa de pagès que era d'un amic nostre i vam anar allà a passar un parell de dies per esperar que passés la d'allò. I al cap d'un parell de dies ja van entrar els nacionals i va entrar el Franco, cridant viva Franco i Franco i Franco i Franco... i va acabar la guerra diguem.

Llavors va arribar la postguerra, la postguerra va ser que jo i la meva mare, com que era la senyora d'un roig no la van voler treballar enlloc i va haver d'anar a fer feines per les cases i tot això... Aleshores la meva mare va anar a treballar, que li van donar feina a Cardedeu en una fàbrica tèxtil, teixia a Cardedeu. Però cada dia havia d'anar a treballar a les 4 del matí per arribar a Cardedeu a l'hora. "Bueno".

Llavors què més?, llavors van venir, això ja era a la postguerra, van venir els de la Falange, dos "cabecilles" d'allà a la falange a casa a fer un registre perquè es pensaven que el meu pare tenia una pistola per allà amagat i "tal i qual." Teníem un rellotge d'aquests de paret llarg, hi havia uns pèndols i s'hi van fotre un cop ha ha hade cap però, amb un d'allò d'aquells, amb un pèndol. I dic, hòstia, dic s'hagués mort per "lo menos".
"Bueno", no van trobar res, clar que no van trobar res.

Llavors es va acabar la guerra, es va morir el meu avi, el meu avi també era... era socialista però en l'enterrament hi havia un "desfile" de la Falange, quan venia un mort, el saludaven. Si l'avi si veu que aixecaven la mà aquests els hagués dit: "burros m'ha cagun Déu, que no sóc dels vostrus jo!"

"Bueno", llavors què més?, aviam.
La postguerra llavors la meva mare se'n va anar a França allà on hi havia el meu pare i nosaltres ens vam quedar amb una tia a casa la meva tia. I vam estar un any, ven bé. Vaig fer la mili, vaig fer la mili a Barcelona, vaig estar molt de sort perquè vaig poder venir molts dies cap aquí i a la meva promesa, al seu pare li van tallar les cames el tren i llavors, és clar, jo em vaig haver de casar per força amb ella perquè allà necessitaven un home... i necessitaven un que els esmolés els ganivets i el meu sogre encara em va ensenyar ell, ell estirat encara podia esmolar i em va ensenyar a esmolar, arreglar paraigües i tot això... Ens vam fer càrrec de la botiga la Marta i jo i ens vam haver de casar ràpidament perquè a casa feia falta un home. Ens vam casar, jo vaig anar a viure a casa d'ells i vam estar amb molta sort, vam comprar la botiga nova, ens vam fer càrrec la Marta i jo. La postguerra "pues bueno"..., poca cosa t'haig d'explicar jo de la postguerra perquè no me'n recordo quasi de res i...
Llavors què més, què més...

Vas poder anar a l'escola?

No, molt poca cosa. Tot el que tinc per aquí (quadres) ho he fet d'ençà que sóc aquí, he anat aprenent coses però no m'ho ha ensenyat ningú, ho he anat aprenent jo mateix. Ara estic fent unes divisions que vosaltres no les faríeu! Ahir em van portar un plec i les estic fent.

Molt bé, així agilitzes la ment

Si, ara estic fent uns mandales i llavors faré les divisions.

Després de la guerra suposo que vau passar molta gana...
No, veus, tampoc.

Hereu pagesos?

El meu avi era pagès, sí. Com que collíem bastantes coses de l'hort nosaltres "pues" encara vam estar de sort. La meva mare anava a Torelló que hi teníem una tia nosaltres amb una botiga molt gran i entre el meu avi que collíem la vianda i les coses que portava la meva mare amb el tren de Torelló anàvem fent, no en vam passar de gana, no eh.

A què jugàveu?

A res, teníem una penya, la Penya Sastre que jo llavors ja tenia deu o dotze anys. Vam fer una penya, primer la penya Atlètic de Granollers del nostre carrer i llavors vam passar a la Penya Sastre, que jugàvem a futbol però estàvem federats, estàvem amb la Federació Catalana de Futbol. I el meu tiet Manolo que havia vingut cap aquí, aquell no el van poder posar a la presó ni res, el meu pare si hagués vingut cap aquí, l'haurien pelat, perquè el meu pare era comissari i en guerra els comissaris eren terribles... O sigui que si ell hagués vingut aquí cap Espanya... Primera ala retirada va anar a França i a França ja s'hi va quedar. Llavors la meva mare va anar a França a veure al meu pare i s'hi va quedar també. Què més?

Se'n recorda del dia que va morir Franco?

"Bueno"... més o menys si... però no... Ara hi estan parlant però no me'n recordo gaire del Franco. Me'n recordo perquè quan van entrar a Granollers jo deuria tenir deu o dotze anys, sí que me'n recordo vagament però no tampoc per dir-te... Ens van collar bastant, perquè a la meva mare no la van voler treballar enlloc, jo "a llavors" ja em vaig fer gran, amb tretze anys vaig anar a treballar a Can Botei i de Can Botei esperava que em donessin plaça per fer de contramestre en una fàbrica de teixits. Hi havia un director que era el pare d'un dels meus amics i llavors em van cridar i vaig fer d'aprenent de contramestre, vigilant de contramestre i de contramestre, o sigui vaig arribar a fer de contramestre.

Però del dia que va morir no se'n recorda?

No, del dia que va morir Franco no me'n recordo ven bé, ven bé com va anar. Però "bueno", que Déu el tingui en la seva glòria perquè... Tu ets comunista o falangista?

Ha ha ha bé, jo sóc més d'esquerres

D'esquerres, "bueno"..., així guanyarem.

A la postguerra va haver-hi les cartilles de racionament per menjar, vosaltres també rebíeu o...

Sí, teníem cartilla de racionament. Ens donaven tan poca cosa que... de pa ens donaven un"xusco" cada dia per tota la família, un "xusco" de farina i blat de moro. La postguerra va ser molt crua, va ser molt i molt crua per tots nosaltres.

El que m'ha explicat de la bomba, com va anar?

La bomba va, van venir a bombardejar a Granollers, a la plaça de la porxada van tirar una bomba també. Hi havia la cua de les faves, anaven per matar gent aquesta gent, anaven per matar a molta gent i en van matar molta. A la cua de faves mateix en van matar catorze o quinze.

Era el dia del mercat no?

El dia del mercat, sí. Llavors el dia del mercat nosaltres vam anar a Lliçà d'amunt que era on vam anar després de tirar la bomba de Ca l'Asunción, era una tenda que hi havia 3 o 4 portes més avall de casa però com que les eixides es tocaven... Nosaltres teníem una eixida, de les 5 cases que hi havia l'eixida era tota nostra perquè la llogàvem nosaltres. Les bombes, com que van caure al costat, la roba penjada pels arbres i tot i nosaltres com que érem a dins de la trinxera doncs la metralla no ens feia res. I allà va morir l'Asunción, que era la mestressa de la botiga.

El pare i la mare es van quedar a França?

Es van quedar a França i llavors al cap de 7 o 8 anys van tornar, van tornar, el meu pare va tornar a treballar de paleta però va agafar el retiro de seguida perquè ja tenia 60 anys ja... i al cap de pocs dies de tenir el retiro ja es va morir. I la meva mare va venir a viure a casa amb la meva germana, totes dues dormien en una habitació. La meva mare es va morir a casa. Vam estar molta sort nosaltres, vam treballar molt.

On vas néixer?

Al carrer de Corró aquí a Granollers. Ara us ensenyaré que tinc als meus avis dibuixats allà al carrer on vam néixer nosaltres.

Se'n recorda d'alguna anècdota així que se'n recordi molt o...

La memòria em falla molt nena, són 93 anys eh...

I això que ha dit de contramestre, què és?

Contramestre de teixits, o sigui en una fàbrica de teixits tenia 48 telers automàtics i jo havia de cuidar-me d'arreglar-los. Quan fallava algun teler jo l'anava a arreglar, quan s'acabava una peça l'havia de canviar i tot això.

I si ara poguessis triar què estudiar...

Què hauria triat? Casar-me igual com em vaig casar ha ha i fer de contramestre que vaig estar molt bé, molta sort i molt content de tota la feina que he fet. Què més?

Ja està, li volia demanar si li puc fer una foto pel treball

Si, i tant, i tant!