Tot és pèrdua
TEORIA
La càmera analògica
La fotografia analògica és aquella en la qual intervenen processos químics perquè tingui lloc, des d’emulsions fotosensibles fins a productes per a fixar la imatge en un suport. També es denomina així al procés fotogràfic tradicional, ja que utilitza tècniques no digitals per a produir imatges.
La càmera té diferents parts:
- Cos de la càmera: la càmera de fotos és un element format principalment per una caixa estanca a la llum. Aquesta caixa és la que es coneix com a cos de la càmera. Aquest és el que determinarà la seva forma i és un dels elements que més evolucions ha patit amb el pas del temps.
-
Visor: sistema pel qual podem veure com és la fotografia que estem prenent i a través del qual determinarem la composició, la perspectiva i el camp visual que abasta la imatge. Les càmeres analògiques poden tenir:
-
Visor Òptic: estan col·locats per sobre de l'objectiu i provoquen un error de paral·laxi (el visor es situa en un punt diferent que l’objectiu i funcionen de manera independent, per tant, la imatge que veiem a través del visor no tindrà el mateix enquadrament que la final).
-
Visor Rèflex: situat també per sobre de l’objectiu però no és independent a aquest. Hi ha uns miralls anomenats pentaprisma que són els que fan que puguem veure la imatge que està capturant l'objectiu en el visor, també redreça la imatge que es reflecteix invertida a la càmera.
-
-
Disparador: mecanisme mitjançant el qual permetem l'entrada de llum a la càmera a través de l'objectiu. La càmera entra en funcionament obrint l'obturador durant un temps determinat i obtenint així la nostra fotografia. Els disparadors poden estar incorporats a la càmera en forma de botó o poden ser remots connectats amb un cable.
-
Obturador: determina durant quant de temps entra la llum en el cos de la càmera i permet que la pel·lícula sigui exposada.
-
Sabata de flaix: És una làmina que permet col·locar un flaix extern o diferents accessoris en la muntura de la càmera. Al centre es troba un contacte que permet la sincronització del flaix amb aquesta.
-
Dial de velocitat i sensibilitat: Amb aquesta roda podem ajustar la velocitat d'obturació que utilitzarem. També podem ajustar la sensibilitat de la pel·lícula (ISO o ASA).
-
Palanca d'arrossegament: És una palanca que permet desplaçar la pel·lícula cap a la dreta després de cada exposició, per poder disparar una altra fotografia en el següent fotograma d’aquesta.
-
Comptador de dispars: Aquest dial s'encarrega d'informar-nos sobre la quantitat de dispars que hem realitzat i els que ens queden.
-
Objectiu: Sistema de lents pel qual travessen els rajos de llum abans de penetrar a l'interior de la nostra càmera. S'encarrega d’enfocar, de manera que els objectes surtin nítids en la pel·lícula.
-
Anell d'enfocament: Amb ell ajustem la distància que separa el nostre objectiu de la càmera, enfocant i aconseguint nitidesa.
-
Anell de diafragmes: Ens permet ajustar la quantitat d'obertura que tindrà el diafragma.
-
Diafragma: localitzat a l’objectiu i format per làmines metàl·liques que s'obren o es tanquen formant un orifici regular que determina el diàmetre del feix lluminós i, per tant, la quantitat de llum que arriba a la pel·lícula. Aquesta obertura habitualment és regulable i es coneix com a Obertura de diafragma. L'obertura de diafragma té la seva pròpia mesura i és coneguda com a números f /. Com més gran sigui el número f /, menor serà l'obertura per la qual passi la llum i entrarà menor quantitat d’aquesta. Aquesta obertura és un factor que determina la profunditat de camp, com més baix sigui el nombre f / menor serà la profunditat de camp. Per tant, farem servir números f / alts per aconseguir més profunditat.
-
-
Desbloqueig de l'objectiu: Prement aquest botó alliberarem l'objectiu i podrem desenroscar-lo del cos de la càmera, permetent així poder canviar-lo per un altre o netejar-lo.
-
Botó de rebobinat: Un cop hem realitzat totes les exposicions que permet el nostre carret, girant aquesta petita maneta recollirem tota la pel·lícula al seu xassís. Abans d’accionar-lo cal prémer el botó d'alliberament del mecanisme.
Procés d'una fotografia
Primer, s'obre l'obturador permetent a la llum passar, condicionada per l'obertura que controla el diafragma. La llum passa a través de l'obturador abans que aquest es tanqui, i després de recórrer tota la càmera, s'imprimeix la imatge sobre la pel·lícula.
Disparador remot
obturador
pel·lícula
Càmera amb visor òptic
Càmera amb visor rèflex
obturador
pel·lícula
Pentaprimsa
Visor
Error de paral·laxi
imatge des del visor
imatge que capta la càmera
Botó de rebobinat
Desbloqueig de l'objectiu
Sabata de flaix
Disparador
Dial de velocitat i sensibilitat
Palanca d'arrossegament
Objectiu
Anell de diafragmes
Anell d'enfocament
Visor rèflex
Comptador de dispars
L'exposició
Perquè impressioni la imatge a l'emulsió sensible, com ja he explicat, la llum que reflecteix aquesta imatge ha de passar a través de l'objectiu i el diafragma per arribar a la pel·lícula.
Temps d'exposició: és el temps durant el qual aquesta llum està en contacte amb l'emulsió sensible impressionant la imatge.
Aquesta impressió varia segons:
-
La velocitat d'obturació determina el temps d'exposició d'una fotografia.
-
La intensitat de la llum, si tenim poca llum, haurem de donar menys velocitat d'exposició (més temps) per poder aconseguir la quantitat necessària de llum per la impressió.
-
L'obertura del diafragma, regula la quantitat de llum que arriba a la pel·lícula. Si reduïm l'obertura del diafragma, haurem de donar menys velocitat d'exposició i per tant, més temps per poder aconseguir la quantitat necessària de llum per la impressió. Per cada pas que reduïm l'obertura del diafragma haurem de doblar el temps d'exposició. Ex: f 4 1/50 -> f 5.6 1/25, etc.
-
El valor lumínic de l'objecte: els objectes clars reflecteixen molta més llum que els foscos necessitant menys temps d'exposició. Aquesta també varia segons el material, caldrà menys exposició una zona de vidre que en una de fulles, a causa del reflex de la llum i la quantitat de detalls.
No existeix un temps exacte d'exposició. Les pel·lícules gràcies a la composició química que tenen permeten cert marge de tolerància. Amb això, encara que el temps que hàgim donat no sigui exacte, l'emulsió de la pel·lícula compensa petits errors de càlcul.
Subexposició: falta d'exposició. Un carret subexposat es dóna quan aquest té la gran part d'ell transparent, només hauran estat impressionades les parts molt il·luminades de la imatge, generant un contrast excessiu a l'hora de positivar -la. És molt difícil corregir la subexposició.
Sobreexposició: massa exposició. Un carret sobreexposat es dóna quan aquest no té parts transparents. Quan obrim l'obturador la llum impressiona les parts cares i mitges de la imatge; si tanquem l'obturador en aquest moment l'exposició serà perfecta, si continuem deixant que la llum impressioni la imatge, aquesta enfosquirà les parts mitjanes, obtenint una imatge on les parts clares i mitges són de la mateixa tonalitat. Resultarà una imatge amb falta de relleu, sense negres intensos. Aquest cas permet correccions en molts casos.
Millor més que menys: el nostre òrgan òptic és perfecte, fent que per molt dolentes que siguin les condicions de llum puguem veure amb tot detall, per petits que siguin, qualsevol objecte. Com que la càmera no té aquesta qualitat, hem de donar temps que aquesta capti amb tota claredat totes les parts de la imatge. Per tant, és preferible donar més exposició que menys.
Subexposició
Sobreexposició
El negatiu
Negatiu: una pel·lícula fotogràfica (o antigament, una placa de vidre) que s'utilitza per realitzar el positivat en paper o en diapositiva. Les parts del negatiu en què ha incidit la llum es veuran amb un color fosc, mentre que en les parts on no ha incidit quedaran transparents.
Un bon negatiu és aquell que quan el mirem a contrallum en les zones més fosques és opac i en les més clares, transparent. Ha de tenir també una gran gamma de grisos.
El negatiu en blanc i negre es compon per:
-
Pel·lícula: cara brillant que serveix de suport de l'emulsió. És d'acetat de cel·lulosa que és flexible i químicament estable. Quan el material sensible és de plaques, aquest suport és de vidre.
-
Capa adhesiva que uneix el suport amb la capa fotosensible.
-
Emulsió sensible: cara mate del negatiu. És on es troba impressionada la imatge, quan fem la fotografia aquesta part és la que rep la llum. Aquesta està composta per una capa de gelatina impregnada amb halurs de plata. Quan encara no s'han impressionat amb cap imatge estan compostos de bromur de plata. Com més halurs de plata hi hagi, i aquests siguin més petits, més qualitat i resolució tindrà la pel·lícula.
-
Capa antihalo que evita la difusió dels raigs de llum a través del negatiu.
-
Capa que evita ratllades i abrasions.
La imatge latent: és la imatge per revelar. Quan els rajos de llum arriben a l'emulsió i aquesta queda impressionada, la imatge encara no visible. En aquest moment els grans de plata no han experimentat cap mena de canvi però podem assegurar que la imatge s'ha produït, això s'anomena imatge latent.
Tipus de carrets:
Segons la mida: determina en gran manera la qualitat de la fotografia. Com més grans siguin més quantitat de detalls poden capturar, ja que com més grandària té el quadre més halurs de plata tindrà l'emulsió i per tant tindrem més resolució. L'elecció de la mida del negatiu és en funció de la càmera que tinguem, ja que aquestes només accepten un tipus de format.
-
Petit format: el negatiu de 35 mm és el més estès i assequible per al públic, és el que utilitzen la majoria de les càmeres analògiques comuns. La mida del seu quadre que és de 36 x 24 mm. El major avantatge d'aquest format és la lleugeresa i petita mida de les càmeres. Segons els fotogrames, els de 24 i 36 fotos són els més estesos.
-
Format mitjà: més gran que el carret de 35 mm, per tant dona una qualitat d'imatge molt més gran. Té quadres de 4,5 x 6, 6 x 6, 6 x 7 i 6 x 9 cm. Aquest tipus de format va ser el més utilitzat fins que els 35 mm es va estendre. Segons els fotogrames, es poden trobar dues longituds: de 120 (12 fotos) i de 220 (24 fotos).
-
Gran Format: no fa servir pel·lícula de carret com la resta. Es prenen en plaques que varien de grandària des dels 9 x 12 cm als 25,4 x 20,3 cm. La qualitat de les seves imatges és superior a tots els altres formats, encara que com a inconvenient hi ha el pes, la mobilitat i el preu de les seves càmeres.
Segons el color:
-
Pel·lícula en blanc i negre: molt més senzills en composició.
-
Pel·lícula en color
Segons el seu format: segons la manera en què ve presentat o quin és el seu envàs contenidor, aquest està directament relacionat amb la mida de la pel·lícula i amb el tipus de càmera.
-
Xassís: Consisteix en un cilindre de plàstic o de llautó que té una obertura pel qual surt la pel·lícula, aquesta obertura està protegida de la llum i la pols amb feltre negre. Dins d'aquest xassís hi ha un eix sobre el qual va enrotllada la pel·lícula. Estan pensats perquè puguin muntar-se en la càmera a ple dia. És el format en què es ven el negatiu de 35 mm.
-
Rotllos: envàs habitual de la pel·lícula de mig format. Aquesta pel·lícula com que no ve perforada com la de 35 mm, té unida al seu extrem una cinta de paper negre que s'enrotlla a la càmera en passar per davant de l'obturador. Té també un paper protector que cal retirar a l'hora de revelar. En aquest paper venen impresos els números de fotograma. Quan la pel·lícula s'acaba d'exposar es torna a enrotllar sobre si mateixa. Els rotllos també es poden carregar a la llum del dia.
-
Cartutxos: són formats en desús com les seves càmeres (Pocket). Consisteix en un cartutx de plàstic amb dues bobines en els extrems. En una de les bobines s'allotja la pel·lícula sense exposar i l'altra bobina serveix per contenir la pel·lícula exposada. Aquesta pel·lícula va enrotllada en un paper que té impresa la numeració dels fotogrames. En tenir aquest sistema, evita que les càmeres necessitin un comptador de fotos i es poden produir càmeres més barates. També es poden carregar a la llum del dia.
-
Fulls: els més habituals en les càmeres de gran format. Per poder exposar-los es necessiten col·locar sobre d'un xassís, aquest consta d'una tapa que s'ha de retirar abans d'exposar una vegada hàgim posat aquest xassís dins de la càmera. Necessiten ser carregats a les fosques.
Segons la sensibilitat: La mida dels halurs influeix directament en la velocitat amb la qual aquests grans reaccionen a l'exposició de la llum. Són els que determinen la sensibilitat del negatiu. Com més petits són aquests halurs, més definició, detall i nitidesa tindran les fotografies, però necessitaran més exposició a la llum i més temps.
Hi ha diferents escales per estandarditzar les velocitats de les pel·lícules. L'escala americana és l'ASA en la que cada unitat de l'escala és el doble o la meitat de sensible que l'anterior. L'escala alemanya és l'escala DIN que augmenta un terç de pas. L'escala ISO és la més estesa i utilitzada, engloba les anteriors. S'expressa tant en valors ASA com a valors DIN separats per una barra.
-
Sensibilitat lenta: les que arriben fins a ASA 64. Són els que més qualitat d'imatge retornen al tenir els grans ultrafins, però necessiten una gran quantitat de llum per exposar-se.
-
Sensibilitat mitjana: entre ASA 64 i ASA 360. Tenen una mida de gra que retorna resultats acceptables de nitidesa, detall i resolució, encara que necessiten situacions lluminoses per funcionar bé.
-
Sensibilitat ràpida: tenen més de ASA 400/27. Com més ASA tinguin més gran serà el gra i per tant la resolució serà menor, però podran utilitzar-se en condicions de poca llum com fotografia nocturna.
Emulsió sensible
Capa adhesiva
Pel·lícula
Capa antihalo
Capa evita abrasions
Xassís
Rotllo
Cartutxo
Fulls
El laboratori fotogràfic
És importat que sigui un lloc on es pugui estar en total obscuritat i si és fresc i sec molt millor. A més pot ser un avantatge estar a prop d'algun lavabo, ja que l'aigua és molt important en el procés de revelat.
S'ha de diferenciar dues zones al laboratori: una zona seca i una zona humida per evitar la contaminació dels negatius i positivats de químic i humitat.
Em de tenir una làmpada de llum vermella específica, aquesta s'encendrà quan hàgim de treballar amb el material fotosensible com pot ser el paper fotogràfic encara no revelat.
Zona seca: on es prepararan el paper amb la imatge latent per poder revelar-lo. Elements necessaris:
-
Arxivador amb els negatius.
-
Extractor de pel·lícula
-
Endoll per connectar tant la làmpada vermella com l'ampliadora.
-
Marginador: per realitzar marges a les còpies i mantenir el paper immòbil i pla.
-
Lupa d'enfocament: per aconseguir un enfocament més precís.
-
Cartolina negra: útil per fer les tires de prova.
-
Filtres de contrast: l'equivalent dels papers d'un sol grau de contrast, s'utilitzen amb papers multigrau. Estan graduats del 0 al 5, sent el 0 el menys contrastat i 5 el més. El que fa augmentar o disminuir aquest contrast és el color magenta del filtre.
-
Ampliadora i temporitzador: la primera fa la funció de la càmera, on el diafragma d'aquesta és l'òptica de l'ampliadora i on l'obturador és el temporitzador. Està dividida en 3 parts:
-
Taulell: el qual ha de ser lluminós i pesat per poder estabilitzar el pes del capçal.
-
Columna de desplaçament: ha de ser robusta i negra per no crear reflexos en les còpies.
-
Capçal:
-
Zona humida: on es donarà el procés de revelat, rentat i assecat dels positivats. Elements necessaris:
-
Provetes: amb les quals es mesura la quantitat de químic i d'aigua per preparar-los.
-
Químics: és millor guardar-los en un lloc fresc. Els químics ja preparats els haurem de guardar a la nevera en ampolles de vidre, si són tintades molt millor i sobretot etiquetades.
-
Cubetes: 4 cubetes, millor de diferents colors, una per cada químic i una altra per l'aigua del rentat. És important tenir-les sempre en el mateix ordre i etiquetades per evitar confusions.
-
Pinces: 4 pinces, igual que les cubetes, una per a cada líquid i etiquetades.
-
Guants de làtex: per protegir-nos les mans del contacte amb els químics.
-
Termòmetre: per calcular el tot moment la temperatura dels químics, aquest pas és molt important.
-
Pinces i corda: Tenir una corda penjada i pinces preparades per poder estendre els positivats i els negatius revelats.
Procés de revelat
El procés de revelat consta de dos passos bàsics: revelat i fixat, en el qual la imatge obtinguda té els seus valors de llum invertits respecte a la captura original.
Un cop seca, d'aquesta pel·lícula es poden fer còpies de la imatge, sobre paper o bé sobre una altra pel·lícula. En aquest cas obtindrem una diapositiva o positiu translúcid, que ens permetrà observar la fotografia per projecció o transparència. Les imatges obtingudes, en invertir novament els valors de llum per ampliació o contacte, ens donen com a resultat un «positiu». A aquest procés se l'anomena positivat.
Taulell
Columna de desplaçament
Capçal
Objectiu
Filtre de seguretat
Rodeta enfoc
Manivela d'alçada
Porta negatius
Porta filtres
El revelat del negatiu
En un principi l'emulsió està constituïda per una capa de gelatina impregnada amb Bromur de plata, a l'exposar-la la llum transforma aquest bromur encara que aquest canvi no es pot percebre (imatge latent). Per fer-la visible s'ha de revelar. Les substàncies reveladores transformen el bromur de plata en plata metàl·lica negra i la imatge latent es fa visible, els que no han estat exposats seguiran en forma de sals i s'eliminaran durant el procés de fixació.
Materials:
-
Tanc de revelat: instrument que permet revelar el negatiu de manera senzilla i sense haver d'estar totalment a les fosques, ja que és un instrument estanc a la llum. Consisteix en diverses parts:
-
Vas: cos del tanc on hi ha els altres elements, s'omplirà dels químics. Permet fer aquest procés amb llum.
-
Eix: tub buit on se sostenen les espirals, permet tenir-les fixes i que no es moguin, així com aïllar de llum a la pel·lícula mentrestant es fa el procés de revelat amb ajuda de l'embut.
-
Embut: Permet afegir i retirar els químics dins del vas sense complicació, a més l'extrem d'aquest s'introdueix directament dins de l'eix, evitant que passi la llum a la pel·lícula.
-
Espirals: Peces on s'enrotllarà la pel·lícula permeten que aquesta es reveli i es fixi de manera homogènia i no que es malmeti durant el procés.
-
Tapa hermètica: tanca el tanc al buit, permetent sacsejar aquest sense llençar els químics.
-
-
Revelador per a pel·lícula
-
Fixador
-
Vinagre / bany d'atur
-
Aigua destil·lada
-
Termòmetre: per mesurar la temperatura dels químics, ja que han d'estar en tot moment a 20℃. Si no fos així variaria el temps de revelat.
-
Extractor de pel·lícula
-
Tisores i guants
-
Arxivador de negatius
Pas a pas:
-
Treure la llengüeta de la pel·lícula del xassís, utilitzant un extractor de pel·lícula. Aquest té dues palanques, la primera acciona una llengüeta, i la segona les altres dues.
-
Amb les dues palanques baixades, introduir totes les llengüetes dins del xassís.
-
Pujar la primera palanca i girar l'eix del xassís en sentit contrari a les agulles del rellotge fins a escoltar un "clic"
-
Pujar la segona palanca i baixar les dues alhora, aquestes hauran agafat la llengüeta i un cop traguem el xassís, la llengüeta sortirà d'aquest.
-
Un cop fet això, tallar una mica la llengüeta i arrodonir les cantonades per poder-la introduir millor dins l'espiral (millor amb guants).
-
-
Introduir la pel·lícula dins l'espiral: en total obscuritat i amb l'espiral neta i molt seca girar-la fins a introduir tota la pel·lícula, un cop fet això, tallar el final de la pel·lícula encara unit al xassís i acabar d'introduir-la a l'espiral.
-
Posar l'espiral a l'eix del tanc i introduir-ho dins d'aquest, posar l'embut i la tapa de seguretat. Un cop fet això ja podrem encendre la llum.
-
Preparar els químics de revelat
-
Revelat
-
Rentat
-
Assecat
-
Tallat del negatiu i arxivat
Preparar els químics:
S'ha de seguir les especificacions del producte en concret, s'especificarà segons el carret i l'ASA utilitzada, el temps i la concentració de la dissolució a preparar. Haurem de preparar 3 químics dissolent-los amb aigua destil·lada: revelador, bany d'atur i fixador. Es pot preparar seguint la següent formula:
En el cas del bany d'atur, es pot fer amb vinagre i aigua destil·lada, sent la dissolució 1/4.
Els químics no es poden llençar per l'aigüera ni el vàter, s'han de reservar i portar a un punt net.
Revelat:
Només en les zones on la llum va impressionar és en les que el revelador fa efecte, les altres segueixen tenint sensibilitat a la llum, per tant, no podem obrir el tanc per complet, ja que el revelador i la llum actuarien en aquestes zones i quedarien completament negres.
El revelador de pel·lícula no és recuperable, un cop utilitzat s'haurà de llençar. El temps dependrà de l'ASA i el tipus de carret. Hi ha un patró comú:
-
1 minut sacsejant el tanc (el revelador impregnarà la pel·lícula renovant el producte en contacte amb aquesta en moure'l).
-
Picar 2 cops el tanc, treu les bombolles generades evitant que es creïn zones on el revelador no actuarà.
-
2 sacsejades cada 30 segons durant el temps total de revelat. Picar 2 cops després de cada sacsejada.
-
Buidar el tanc
Podem verificar a meitat de procès si la temperatura és correcta (20°C).
Bany d'atur:
Frena l'efecte del revelador i neteja la pel·lícula, sí que és recuperable. Quan es fa amb aigua i vinagre, s'haurà de fer un bany de 2 minuts. Si es fa amb un químic específic, es farà amb la mateixa fórmula anterior.
Fixat:
D'aquest depèn la durabilitat del negatiu, sí que és recuperable. El procés és el següent:
-
Sacsejar 2 vegades
-
Picar 2 cops
-
Esperar 8-9 minuts (o el temps del fabricant) i buidar.
Rentat: Elimina les restes de químics que puguin quedar adherits al negatiu així com les sals de plata que es desprenen d'aquest.
Posar aigua corrent a l'eix del tanc durant 20-30 minuts aproximadament, després es pot esbandir amb aigua destil·lada sacsejant suaument durant 1-2 minuts.
Assecat: Traiem l'espiral del tanc i posem una pinça a l'extrem del negatiu, triem el negatiu completament de l'espiral i el pengem en un lloc on no hi hagi gaire circulació d'aire per evitar la pols.
Tallat i arxivat: tallar el negatiu en tires de 6 fotogrames i arxivar-los en fundes específiques. Recomano apuntar els químics utilitzats, la dissolució d'aquests i el temps de revelat.
Tipus de negatius després del revelat
-
Negatiu normal
-
Negatiu dur: molt contrastat, es pot donar per les condicions de la imatge captada o per massa temps de revelat.
-
Negatiu tou: monotonia de tonalitats, no té gairebé contrast i té una gamma uniforme.
-
Negatiu dèbil: Es pot donar per massa poc temps d'exposició en la presa de la imatge, serà una imatge poc impressionada.
-
Negatiu dens: negatiu molt opac en totes les seves parts, les parts més clares no es diferencien gaire de les més fosques, amb poc contrast. Es pot donar per massa temps d'exposició en la presa de la imatge.
Embut
Tapa hermètica
Eix
Espirals
Vas
El positivat
Només canvia el suport, passant d'un suport transparent (negatiu) a un blanc opac (paper). Té el mateix procés químic. Invertim el procés; en la pel·lícula, passem d'una escena positiva a una imatge negativa i la llum va d'aquesta escena a la pel·lícula. Al positivat, passem d'una imatge negativa a una positiva on la llum va al paper.
Tipus de paper:
-
Paper normal: Utilitzant un negatiu normal la foto seria perfecta, podem obtenir una gamma perfecta de grisos, negres i blancs.
-
Paper suau: Utilitzant un negatiu normal la foto seria monòtona, no existeixen negres intensos i falten blancs purs. S'adapta a l'elevat contrast del negatiu, perfecte per negatius durs.
-
Paper dur: Utilitzant un negatiu normal la foto seria molt contrastada amb falta de tons intermedis, no existeixen gairebé grisos, les ombres són totes negres i les llums blanques. Requereix més temps de revelat. Té molt contrast, realça les petites diferències del negatiu, perfecte per un negatiu tou.
-
Paper multigrau: paper amb contrast variable, la seva graduació varia durant l'exposició per mitjà de filtres de color. Actualment és el més comú i fàcil de trobar.
Materials
-
Revelador per paper
-
Fixador
-
Vinagre / bany d'atur
-
Aigua destil·lada
-
Paper fotogràfic
-
Termòmetre: mesurar la temperatura dels químics, ja que han d'estar en tot moment a 20℃, ja que pel contrari variarà el temps de revelat.
-
Guants de làtex
-
Negatius
-
Ampliadora
-
3 cubetes, una per cada químic i 3 embuts.
-
Llum vermella
-
Corda i pinces per penjar les còpies.
Pas a Pas
-
Introduïm el negatiu al porta negatius amb la part mate cap a baix fent que entre l'emulsió del negatiu i l'emulsió del paper només hi hagi l'òptica de l'ampliadora.
-
Amb un paper no fotosensible de la mateixa mida que el que utilitzarem al procés real ajustem la mida de la fotografia projectada per l'ampliadora pujant o baixant el capçal. L'enfocarem amb el sistema d'enfoc.
-
Realitzar una tira de proves: en una mateixa còpia s'utilitzen diferents temps d'exposició destapant el paper cada x segons amb una cartolina negra. Ex: fent 10 segons destapant cada 2.
-
Revelat: El temps varia segons el químic, la dissolució i el paper utilitzats. Es col·loca la còpia dins la cubeta i es mou aquesta fent moure tant el paper com el químic. En retirar la còpia d'un líquid i passar-la a l'altra és molt important que les pinces no es contaminin amb el següent químic.
-
Revelador: fa visible la imatge latent impressionada en l'emulsió del paper. Sempre ha d'estar a 20°C.
-
Bany d'atur: paralitza els efectes del revelador i evita que substàncies reveladores arribin al fixador. Ha d'estar entre 18 i 24 °C.
-
Fixador: Ha d'estar entre 18 i 24 °C.
-
Rentat: ajuda a la conservació de les còpies i ha de ser aproximadament de 3 minuts amb aigua corrent.
-
Assecat: estendre la còpia
-
-
Escollir el temps d'exposició adequat comparant el temps de les tires de prova. Un cop escollit, repetir el procés utilitzant aquest temps i sense utilitzar la cartolina negra.
-
Si falta o sobra contrast, haurem d'afegir un filtre de contrast i tornar a fer una altra tira de prova, ja que aquests fan augmentar el temps d'exposició. Ex: 20 segons en intervals de 4.
ATENCIÓ! Les còpies seques solen ser més contrastades que les humides.
La doble exposició
La doble exposició és una tècnica fotogràfica que consisteix en aconseguir realitzar dues fotografies al mateix fotograma. És a dir, exposar dues vegades la llum en un mateix quadre de la pel·lícula durant dos moments diferents, així les dues imatges es juxtaposen i creen una tercera.
Georges Méliès va ser un dels creadors d'aquesta tècnica, ell va esdevenir el creador de gairebé tots els trucs que els directors que el seguien utilitzaven per crear els seus films.
Com funciona?
Per explicar-ho més senzillament deixaré de banda el concepte d'imatge latent, fent com si la pel·lícula canviés físicament i instantàniament amb el contacte amb la llum.
Quan la llum arriba a la pel·lícula, com ja he explicat abans, fa reaccionar l'emulsió ennegrint-la. Aquest ennegriment és més fort a les zones on arriba més llum generant en negatiu, les ombres de qualsevol fotografia corrent.
Quan disparem sense moure la pel·lícula, les zones ja ennegrides reaccionaran molt menys (zones lluminoses en la realitat). En canvi les zones on la pel·lícula s'ha ennegrit (zones amb poca llum a la realitat), podran encara retenir informació del segon dispar i ennegrir-se més.
Per tant em de tenir en compte que les zones poc il·luminades de l'escena real, seran les que permetran deixar veure la segona fotografia presa.
Com s'aconsegueix?
En la fotografia analògica això s'aconsegueix no passant el carret per tal que la segona imatge quedi gravada a la pel·lícula ja exposada.
En càmeres analògiques més modernes, i depenent el model i la marca, sovint no ens deixen disparar si abans no em fet desplaçar el carret per tal d'evitar errors. El que podem fer en aquest tipus de cas és: primer accionar el botó de rebobinat (com si haguéssim de treure el carret de la càmera), un cop fet això pressionar l'eix on es mou el carret dins la màquina per evitar que es mogui mentre accionem la palanca d'arrossegament. Així podrem fer veure que em avançat un quadre de la pel·lícula sense fer-ho realment i per tant, podrem disparar una altra fotografia sobre l'anterior. Aquest pas el podem repetir tants cops com vulguem aconseguint així fotografies de 3,4,5 exposicions o tantes com vulguem.
ATENCIÓ! Haurem de tenir en compte que al falsejar el pas de quadre de la pel·lícula, el comptador de dispars efectuats es desquadrarà dels que realment portem fets. Per tant, quan segons el comptador el carret ja estigui esgotat, encara podrem disparar tants cops de més com tantes fotografies hàgim fet sobre d'altres.
Molts artistes de l'exposició múltiple coincideixen que és millor treure les fotos lleugerament subexposades. Ja que, en ajuntar diverses fotografies, les zones on coincideixen les altes llums de les imatges juxtaposades es tendeixen a cremar.
Un consell és tenir molt en compte on es situen les zones fosques de l'escena per intentar alinear els elements més destacats i lluminosos de la segona escena amb aquestes zones. Així aconseguirem accentuar l'efecte.
