top of page
TÍTOL
Després d'haver fet una pluja d'idees on alguns possibles títols van ser: "No hi ha dos bàndols", "Històries de guerra", "Tot són pèrdues" he escollit"Tot és pèrdua" com a títol pel treball.

Ha estat així gràcies al fet que després d'haver realitzat les entrevistes, escoltant i resumint les històries, vaig afirmar una conclusió la qual feia dies que les portava al cap. Durant la guerra, i en cada dia d'aquesta, tot són pèrdues: pèrdues materials, on es destrossen cases, escoles, pobles sencers en general. Pèrdues humanes, es perden vides, famílies, soldats, nens... Pèrdues no materials, perdent infàncies i perdent oportunitats.
OBJECTIUS
El meu objectiu inicial i primordial d'aquest treball és aprendre fotografia analògica.

La fotografia és una disciplina artística que m'ha agradat i l'he gaudit des de sempre però l'analògica és una tècnica que m'ha cridat l'atenció aquest últim any arrel d'un regal que li vaig fer a la meva mare. Ella sempre m'havia dit que quan es jubilés li encantaria poder tenir el seu propi laboratori fotogràfic a casa, és per això que el meu germà i jo vam decidir regalar-li els elements bàsics perquè ella ho pogués portar a terme. Vaig investigar una mica sobre el tema i em va despertar molt interès i ganes d'aprendre. A partir de llavors vaig conèixer la feina de certs fotògrafs actuals que utilitzen aquest tipus de fotografia avui en dia, i va ser quan vaig decidir que el tema central del meu treball de recerca voldria que fos aquest.
​
Aprendre sobre fotografia analògica implicaria:
  • Saber fer funcionar la càmera, utilitzant els paràmetres adequats en cada situació, tasca que es complica en aquest tipus de forografia, ja que no pots observar la imatge capturada per rectificar-la. Així com aprendre a canviar el carret i el funcionament de les parts de la càmera en si.
  • Ser capaç de revelar els meus negatius i poder passar-los a paper per donar-los vida. Això ho aconseguira mitjançant el muntatge del meu laboratori fotogràfic a casa, així com aprenent la part teòrica d'aquest treball per entendre com funciona una càmera analògica i els components que la rodegen a l'hora de poder fer visible una imatge.
​
A part d'això m'agradaria molt poder desenvolupar altres habilitats combinant-les amb el treball. Com per exemple, formular entrevistes a les persones retratades per poder conèixer més a qui fotografio.
IDEA INICIAL
La meva idea inicial respecte a aquest treball seria realitzar una col·lecció de fotografies fetes a través de la fotografia analògica. Fer-les, revelar-les i positivar-les muntant un laboratori a casa. Encara no tinc del tot clar quin serà el tema d'aquesta col·lecció però he tingut diverses idees com:
  • Fotoreportatge o fotoperiodisme. Sortint a fotografiar persones, i explicar la seva història a través d'unes preguntes comunes.
  • També m'agrada molt fer alguna cosa que impliqui crítica social. Havia pensat en el tema de la guerra i el trauma de guerra, però com que no podria fotografiar res real sobre això, m'agradaria realitzar fotografies creatives amb un missatge potent; ajudant-me d'altres materials com el fil per poder transmetre millor el missatge o el testimoni d'algú, sobretot els elements que jo no pugui fotografiar. Crec que seria una bona opció comptar amb el testimoni d'avis i gent gran. El meu avi sempre m'ha explicat vivències seves sobre la Guerra Civil i són realment impactants.
IDEA FINAL
​
En aquest procés he pogut descobrir noves tècniques com per exemple la doble exposició.
Finalment he decidit fer una exposició de retrats tractant la guerra d'una manera diferent, agrupant les dues idees que en un principi vaig tenir. Ho faré realitzant fotografia experimental amb aquesta tècnica tan impactant. Vull mostrar de manera creativa històries personals i anecdòtiques de testimonis que van viure la Guerra Civil Espanyola fent-los una petita entrevista amb preguntes generals. L'objectiu és visibilitzar les històries personals de gent corrent durant aquest període, històries que no se solen explicar.
A cadascun dels entrevistats els faré un retrat convencional i a partir d'un resum de l'entrevista de cadascun que formaran part de l'exposició, crearé fotos en doble exposició per tal representar aquestes vivències i sentiments.
Tot això ho realitzaré per mitjà de la fotografia analògica, part principal del meu treball de recerca, portant a terme tot el procés que comporta aquest tipus de fotografia: des de la presa de les fotos, passant pel revelat del negatiu fins al positivat final de les còpies.
INSPIRACIÓ
Sobretot, la idea central del treball: explicar històries i vivències a través de la fotografia la vaig adoptar un perruquer londinenc. Joashua Coombes és el creador d'un moviment anomenat #dosomethingfornothing; ell recorre els carrers tant de Londres com d'altres ciutats del món, buscant a persones sense casa i sense recursos per poder-los proporcionar un canvi de "look". Mentrestant ell els talla el cabell, aquestes persones li expliquen la seva història: com han acabat al carrer, quin és el seu passat, com és la seva vida actualment... Ell penja al seu Instagram fotos de l'abans i el després d'aquests canvis de "look" així com la història extreta de la conversa amb els seus "clients".
També em vaig fixar en un fotògraf novaiorquès autor del compte d'Instagram @humanofny anomenat Brandon Stanton. Ell es dedica a fotografiar a gent normal i corrent que troba pels carrers de Nova York realitzant retrats i explicant les seves històries breument de manera diària.
​
Gràcies a conèixer el seu treball vaig decidir que volia incloure les històries de qui estava fotografiant, ja que crec que és tant o més important aconseguir una bona fotografia com poder transmetre alguna cosa a través d'ella. I quina millor manera de fer-ho que poder conèixer el passat de la persona retratada, no només el/la fotògraf/a sinó també l'espectador/a.
​
A més he estat seguint el treball de fotògrafs actuals en analògic com: Laila Mol o Mild.moon
O d'altres contemporanis a la fotografia analògica: Duane Michals és un fotògraf estatunidenc, va destacar en els anys setanta per les seves seqüències i la incorporació de textos i pintures com a elements de les fotos. Se'l considera un dels principals representants de la fotografia conceptual i a mi em van cridar molt l'atenció les seves fotografies amb diverses exposicions. 
També m'ha agradat mot el treball d'Alexey Titarenko i la seva col·lecció "City of shadows". El de  Laurence Demaison a la seva col·lecció de "Personne"
​
bottom of page