Un cop ja tot decidit i parlat, el meu pare ja fa uns dies que m'ha portat la seva càmera analògica de quan era jove. Avui ja tinc carret i 36 fotos per endavant.
N'he fet dues o això crec, ja que no controlo gens quan comença el carret o quan encara són les fotografies necessàries perquè aquest es carregui bé a la càmera. Molt probablement la primera fotografia no s'hagi fet, encara que m'agradaria molt, ja que és precisament un retrat del meu pare.
M'agrada la intriga que genera el no saber com ha sortit una fotografia fins a haver assolit les 36. Amb moltes ganes de tirar endavant aquest treball.